Qüestió de prioritats

Ja fa dies que li dono voltes al tema. D’una banda, res nou a dir: quan es va aprovar la llei contra el tabaquisme passiu va quedar clara la voluntat del govern de deixar-se oberta la porta en cas de voler fer de més i menys amb la salut pública.

En aquell moment es va dir que les possibles excepcions responien a l’esperit de la llei, fet del tot incert, ja que quan es va redactar la proposta de text legislatiu,  les possibles excepcions no es van pensar MAI en millorar els guanys de cap casino, sinó en altres situacions hipotètiques en què fos necessària una excepció com un congrés mèdic on es tractessin els efectes terapèutics del cànnabis, per posar un exemple.

La gran excusa és que hi ha informes que avalen que quan la gent pot fumar gasta més en el joc. Jo els podria facilitar altres certeses que afirmen que hi ha gent que està disposada a pagar autèntiques fortunes per mantenir relacions sexuals amb nens i nenes. De fet, hi ha països que juguen a fer la viu-viu, perquè el turisme sexual reporta molts diners a l’estat. Ho dic per si van faltats d’idees.

No cal anar tant lluny, la prostitució també dona diners, però això sembla que – de moment- no tenen previst implementar-ho per llei per tal de millorar els rèdits del futur casino.

Fora ironies.

És una qüestió de prioritats. D’establir el que és i el que no és important, i actuar en conseqüència. I aquest govern creu que és més important facilitar el negoci a una empresa privada que respectar la salut pública. C’est tout. Prioritats.

En aquest país, la gent – perquè els poders fàctics no tenien cap intenció de molestar als lobbys tabaquers- va impulsar una llei que respecta la salut de tots i els drets dels no fumadors (2/3 parts de la població). Una llei que molt sovint no es respecta, malgrat la legislació, en espais públics tancats. Començant per alguns dels despatxos de l’administració. Tampoc en alguns sopars amb alts càrrecs públics que encenen impunement les cigarretes quan ningú no mira, malgrat que els cambres hi continuen treballant.

A mi em sap greu.  Sobretot per qui ha d’empassar fum de forma il·legal i injustificada. No m’importa el casino. De fet estic convençuda- i no deixa de ser la meva opinió personal- que és un projecte que per si sol no té ni  contingut ni tindrà la repercussió que tant s’espera, que només portarà problemes i que al final- i sinó al temps- l’haurem de rescatar amb diners públics, com sempre acabem fent en aquest país on som tant lliberals quan toca defensar els drets de les persones i tant intervencionistes quan s’han d’aixoplugar determinats interessos privats.

El que deia, qüestió de prioritats.

 

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s