Dones

Ens entestem en arribar a tot arreu, i el pitjor és que ens en sortim.

Ens obliguem a buscar allò que sabem que no existeix, a perseguir l’eterna joventut, la talla 38, una parella estable i uns fills sans i feliços, gaudir de reconeixement i projecció en la nostra feina i poder disposar- de tant en tant- d’una tarda o d’un cap de setmana amb les amigues.

Avui ser dona està carregat dels a prioris del que se suposa que hem de ser, tenir o sentir. Del que la gent espera que siguem. Del que ens han ensenyat a buscar. Equiparació de drets, igualtat d’oportunitats, només bons sobre el paper.  Ser mare i professional, intentar no perdre’t  a tu mateixa pel camí, perquè el dia és el que és i per molt que l’estires al final arriba allà on pot.

Ens exigim massa. I el que és pitjor, entre nosaltres som ferotges.

Estem tot el dia amb la ment posada en aquests quilos que no ens agraden, en aquella arruga, en aquella facció que comença a penjar, en aquella manicura que trontolla, en aquelles puntes obertes, en tantes i tantes coses que se suposa hem de tenir sota control. Tenir la regla no és una excusa. No respectem els nostres cicles vitals, perquè no ens respectem nosaltres mateixes.

Estar al dia, llegir un parell de diaris, tenir conversa, temps per la lectura, reciclatge a la feina, els deures dels nens i les reunions de pares a les que sobretot van mares. Cuina, recull, organitza, preveu, escolta, resol. Les dones som verbs per definició.

Sempre endavant, sempre a l’alçada de les expectatives, fins que d’alguna manera el cos, o el cap ens diu que prou. Que així no pots continuar, perquè no vas enlloc. Molt córrer, per no bellugar-te d’on ets.

La nostra pròpia reconquesta comença des de dins. No cal cremar els sostenidors! – amb el que ens ha costat saber quina talla fèiem- però també comença a ser hora a desfer-nos de segons quins estigmes.

Les dones, ens fem grans. I ens tornem invisibles. Lúcides i invisibles.

Però fins i tot des de la invisibilitat podem apostar per la sororitat i la radiància.

La resta, és qüestió de regularitat i massa crítica, temps al temps. La revolució sempre ha estat un nom de dona.

 

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s