Síria

Segurament és un tema massa complex.

Segurament es fa difícil discernir el grau de raó i bogeria que podem trobar en una guerra. Tant m’és.

Em sumo al crit d’impotència de tants altres, que com jo avui, diem prou a la guerra. No vull acostumar-me a veure patir nens a la televisió. No em resigno a veure com a normals els cops d’Europa contra les seves fronteres. No em sento part d’aquest gran continent que amb una mà va firmar els drets de la humanitat i amb l’altra esclafa els refugiats. No puc imaginar-me com han de ser aquests dies a Síria.

Cinc anys després de l’inici de la violència. Amb tot allò que reconec com a propi fet miques. Sense casa, sense saber com protegir els meus, amb amics desapareguts i por, tanta por. Puc entendre les ganes de fugir a la desesperada. Fugir fins i tot per trobar un destí incert. Puc fins i tot mirar de superar la por als bombardejos, la gana i la violència dels extremistes, però el que no em trec del cap és com poden viure tots ells sabent que més enllà de l’horror ens és absolutament igual.

Que la vida continua, més enllà de les notícies que cada dia ens parlen de nens ofegats, de dones, d’homes apallissats, gasejats i vivint en condicions infrahumanes. Fa uns anys, en veure escenes de l’extermini nazi, els camps de refugiats a Argelers i tants altres llocs, em demanava on era tota la bona gent.Tota la gent que imaginava què passava i que no feia res per evitar-ho.

Suposo que els passava el que ens passa avui. Que és més fàcil passar de llarg i fer veure que no passa res. Fins que no ens toqui de prop.

I llavors serà tard.

2 thoughts on “Síria

  1. Siria sólo es la punta del iceberg,obedece al pla Kalengi o choque de civilizaciones,lo estamos observando fuera de su contexto,por eso no se entiende nada.Y de eso precisamente se trata.Caos y confusión es la nueva forma de gobernarnos.Generar un estado de shock como inhibidor social.
    El problema de fondo es otro muy diferente,estamos sumidos en una guerra mundial de cuarta generación.

    M'agrada

  2. Estem molt entossudits a mirar cap a fora però trobo a faltar que algú miri cap endins,al costat.És la proposta que m’agradaria fer-vos.

    Ningú em parla de les generacions que a causa de la crisi del totxo han quedat despatxades o prejubilades a la força i han acabat en el “limbo” del etern desocupat.Escoltava un parell de dies a una d’aquestes altres víctimes del segle XXI; dient i recordant sols de la seva fitxa laboral que va ser prejubilat a la força del diari la Vanguardia (…).

    Doneu-lis veu també.

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s