A la Rosa Mari

violetas.artPer molt que la malaltia sigui un anunci que les coses es poden tòrcer. Per molt que ens ho digui l’estadística i les asèptiques xifres mèdiques, no hi ha res que consoli de la pèrdua d’un fill. Sigui una mort sobtada, per accident, o resultat d’un procés llarg i dolorós a causa d’una malaltia. Per antinatural, per pervers, per injust, per dolorós. Tant, que no goso ni imaginar-ho. Quan la mort –desconsiderada i arbitrària com mai– truca a la porta per endur-se d’una alenada algú que estimes no hi ha paraules de condol per a tots aquells que t’acompanyen. Quan la mort trenca l’ordre natural de les coses et deixa sense referents, sense sòl sota els peus. Des de fora, ens ho mirem impotents, amb el múscul desfet. Volent transmetre un caliu que ja no saps com fer arribar més enllà del dolor. Així em sento avui. Mirant d’estendre la mà a la Rosa Mari Sorribes, que acaba de perdre l’Astrid. A ella, i a la resta de la família. I sense saber molt bé com fer-ho. Rosa Mari, tan forta, tan fràgil, tan serena, tan estoica, tant cap endins. M’agradaria poder-te dir que la pena s’ha de poder plorar. Que estàs més acompanyada del que et penses. Que el record de l’Astrid és ben viu. Que el seu somriure perviu. Que els dies passaran, i que a poc a poc, tot el que et va donar gua-nyarà nitidesa mentre el dolor s’esmorteix, deixant-te respirar. Em sap molt de greu. Com a companya de professió, com a mare, i com a dona. Encara que les paraules serveixin de poc. Estic convençuda que no gaire lluny, hi ha una mica de llum esperant-te al final d’un túnel que fa dies que s’ha fet massa llarg.

5 thoughts on “A la Rosa Mari

  1. Benvolguda Noemí, sempre ho he dit, ets tan bonica per fora com per dins.
    Gràcies per les teves paraules i pel teu encoratjament i sentiments.
    Després de 8 mesos de clíniques i hospitals, de veure-la morir tantes vegades i quan el dia 10 havia passat la ITV de l’hospital Sant Pau de Barcelona, quan les perspectives semblaven les millors ens ha arribat la gran patacada.
    Va passar a Lavelanet, a l’Arieja, on l’Astrid s’estava recuperant, la Parca ha arribat amb traïdoria deixant-nos desfets… Dijous a la 1 del migdia portarem les cendres de la meva filla al cementiri d’Andorra la Vella on reposaran amb les del seu pare i sa padrina, serà com un punt de referència per la seva filla, la Maria Lluïsa que aquesta setmana ha complert 8 anys, com a mare ja saps una edat una mica difícil d’entendre el que ha passat.
    Gràcies per les teves paraules al Diari i per ser amiga meva.
    Una forta abraçada per a tu i tots els teus!

    M'agrada

  2. Benvolguda significa :a qui hom vol bé ,estimat/da. Doncs així vull començar:
    Benvolguda Rosa Mari Sorribes permitiu-me desitjar-li que retrobi dins les seves entranyes tota la força del món per acompanyar i ajudar a créixer aquesta nena.Que el dolor no l’aturi en el seu dia a dia ,que les abraçades siguin el seu bàlsam ,que no se li filtri a la veu la desolació.
    Ben volguda aquest mà a mà li dedico des de la distància física des del qui no té veu ni cara,des de l’anonimat,però creguim des del màxim respecte,que s’hem pari el pols si menteixo.

    M'agrada

  3. Benvolguda Noemí: em serveix el teu article per fer arribar a la Rosa Mari Sorribes una abraçada i un petó.

    Rosa Mari, sento la pèrdua de la teva filla Astrid i des del record cap a tu, com a persona valent que ets i com a periodista treballadora, et faig una abraçada i un petó sota el cel d’avui, blau i ple de llum. Fa temps que no coincidim, però sempre hi ets.

    Jordi Pasques Canut

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s