Ell no ho faria

Sembla que les converses mantingudes aquests dies entre el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat i les associacions en defensa dels animals van per bon camí. De moment ja han començat a repassar la llei actual amb la mirada posada a poder presentar la propera tardor un text que pugui ser fàcilment consensuat pels diferents grups parlamentaris i doni empara legal a tots els animals, especialment els de companyia. Successos com el llançament d’un gos, ara fa unes setmanes, des d’un tercer pis a la capital o altres imatges que encara duem a la retina –com la del gos mort després que els seu propietari “l’oblidés” dins el cotxe en plena onada de calor– fa que tot plegat ens sembli que cal posar mesures per conscienciar aquelles persones que si no les obliguen no entenen que la vida –humana i animal– ha de ser respectada. Res a dir. Tant de bo uns i altres se’n surtin i entre tots vetllem perquè els animals que conviuen amb nosaltres –dins i fora de casa– visquin en condicions dignes. Em queda però cert regust amarg. Mentre que sembla que la nostra sensibilitat es trasbalsa quan ens assabentem de la mort d’un gos per un cop de calor o ens indignem per la caça covarda d’un lleó a Zimbaue, la nostra consciència passa de puntetes per sobre de la mort de desenes de dones en el nostre entorn immediat per la violència de gènere, ens conformem amb l’horror puntual de les imatges dels ofegats a les costes gregues i ens fem els despistats quan ens parlen de drets humans a Síria. Aquest morts no tenen nom per a nosaltres. El lleó, en canvi, es deia Cecil.

9 thoughts on “Ell no ho faria

  1. La represión no es la solución, acabaremos viviendo en la sociedad más totalitaria que se haya dado nunca,y ya empezamos a verlo en Europa.Acción,reacción,solución…generar caos para luego propiciar una sociedad de control….
    La única alternativa válida es la educación. Nos podrá parecer que es a largo plazo, pero es la única manera si realmente queremos vivir en un mundo mejor o cuanto menos un poco menos malo. Si la gente está educada, convencida y concienciada se comporta de una manera civilizada. Si solo tiene miedo al castigo no corrige sus comportamientos, lo que hace es esconderse para hacerlos. Y en cuanto alguien afloja la mano el problema resurge con más virulencia. Es meter la porquería bajo la alfombra, esconder los problemas, aplazarlos para otro momento.
    La sociedad hoy no es mejor que hace 70 años, hemos avanzado tecnológicamente e involucionado humanamente…

    M'agrada

  2. estem en una societat hipòcrita i deshumanitzada, on mirar cap a l’altre costat davant d’una injustícia està de moda, la violència de gènere o violència en general té les seves arrels en la construcció tradicional de la societat patriarcal i a molta gent assumir aquesta realitat els costa molt de pair….. per tan es més fàcil parlar de la mort d’un lleó que aquest una vegada mort ja no donarà més “problemes”…….

    M'agrada

  3. A “Meditaciones sobre la vida”, l’exitós filòsof – professor molts anys a Harvard- Robert Nozick es fa aquestes preguntes: “¿ Existen límites a lo que podemos hacer a los animales? ¿Tienen los animales el estatus moral de meros objetos?” La resposta final, rica en moltes consideracions que l’acompanyen, és que “no hay que dar a los animales el mismo valor moral que a las personas, pero debe atribuirse un peso moral a la vida y al dolor de los animales.” A escala andorrana, l’aspecte revolucionari seria l’entrada, en força, del concepte de moralitat. La bondat del “gust amarg” podria ser esforçar-se ben sincerament en sentir encara més Síria, les pasteres, la violència de gènere, els infants soldats… La teoria de Nozick sobre “l’estat mínim” ja és una altra història: no és la filosofia que molts desitgem que triomfi arreu.

    M'agrada

  4. Ningú és perfecte.Ni tant sols tu.Com podries suportar tot el sofriment d’aquest món,benvolguda?com podries recordar cada nom i la injustícia que l’acompanya anant a dormir cada nit al teu llit?
    La teva sensibilitat com a persona no es basa en comparar el sofriment humà en detriment al d’un animal.Encara que alguns ho facin servir com a excusa pel comportament poc irracional i poc “humà” d’uns pocs.
    L’amargor en alguns plats serveix per poder fer el contrapunt al sabor d’altres ingredients.

    M'agrada

  5. “I am not a terrorist, this is not a terrorist… We are human beings. Where is the humanity? Where is the world to see us?” aquestes paraules són d’un refugiat que intenta esquivar els cops de la policia en un lloc x del planeta.
    Parlem dels refugiats de Andorra,existeixen?

    M'agrada

  6. Gràcies a tots i totes per comentar. És un debat molt interessant. No es tracta de comparar el patiment d’animals versus el de les persones. Es tracta de – com diu doble moral- de queixar-te del que és més fàcil de gestionar. Tendim a preocupar-nos més del que menys en afecta. la poblesa a l’Àfica, però no les vicissituds dels veïns en atur, els cadells de la gossera abans que els nens desplaçats…a vegades penso que tenim l’eix dels valors una mica desubicat no fos cas que ens obligués a plantar cara a la vida i promoure canvis reals.

    M'agrada

  7. El tema de la defensa dels animals és l’tot una estupidesa supina, el que hem de defensar són els drets dels humans, que estem retrocedint a segle 19, que és en realitat el que es pretén…… el que passa és que com sempre, els mitjans de comunicació massius ens infantilitzen i ens distreuen amb faules inversemblants com l’ecologisme i l’animalisme, que financen precisament les multinacionals que més destrueixen la natura i la seva biodiversidad.
    El que cal fer és obrir els ulls i adonar-nos que l’enginyeria social és cada vegada més real, causant un paradigma no real i disasociat de la realitat que ens envolta.
    Mientras tant, estem perdent el temps amb els “animalets”.

    M'agrada

  8. @Noemí
    Primer,gràcies Noemí per plantejar-lis a les nostres neurones un exercici aeròbic setmanal.Suposo que parlo per molts i espero tenir-ne permís per fer aquesta afirmació.I si no,ep! disculpeu.
    Entenc.No és fer la comparació animals/persones,ens preocupem més del que menys ens afecta.Quina equació eh?!.Penso en dues coses:
    -Ja no som capaços de sorprendre’ns per algunes desgràcies.Dolor constant =disminució de la percepció=cronicitat.
    -L’Eix dels valors està sempre en construcció,els modifiquem a través de donar-lis voltes a les coses.Tal com ho estem fent ara.Escoltant,acceptant a l’altre,sense que aquest valor sigui inamovible.
    pd:Aconsello aquesta lectura http://www.bsolot.info/wpcontent/uploads/2011/04/Hessel_Stephane-Indigneu_vos1.pdf de Stephane Hessel i el de Comprometeu-vos.

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s