Berenant amb Proust

teaAbans, quan la vida era simple, en dèiem magdalenes, fairycakes, els esnobs. Esponjoses, daurades, amb aquella oloreta a mig camí entre la infantesa perduda i una memòria de cafè amb llet. Allò que en castellà té un ampli recor­regut en rebosteria amb noms tan suculents com sobaos pasiegos, mantecadas, bizcochuelos i melindros es conjuga en una alquímia perfecta d’ous, farina i sucre. Després ens van dir que eren muffins, amb gerds, nabius i fins i tot bocinets de xocolata en el seu interior. Eren més grans, més contundents i gairebé obscens, fins i tot amb el pensament de menjar-ne més d’un. Almenys els muffins nord-americans, perquè per als anglesos un muffin és una altra cosa, increïblement deliciosa per esmorzar però amb la meitat de perill i amb l’acompanyament obligatori de gelea de llimona i un bon earl grey. D’un temps ençà tothom ha embogit amb els cupcakes. Petites obres d’art, efímeres. Fetes amb aquelles magdalenes que fa uns anys hauríem descartat perquè no havien pujat bé i que avui serveixen d’excusa per crear un nou univers fet de mantega i fondant de sucre. Pinterest és el cementiri de la magdalena. Formes increïbles: la seva imaginació només és comparable a les manicures eslaves. La seva untuositat directament proporcional a la traça de les mans del reboster. Petites meravelles, fins i tot salades, que conviden a deixar-se portar per la imaginació i la fantasia. Però per berenar, no us deixeu enganyar. Ni muffins –llenyosos–, ni cupcakes –empallegosos–. Magdalenes. Rosses, ensucrades, esponjoses, delicioses… i un bon llibre.

La cançó de la Fara

3 thoughts on “Berenant amb Proust

  1. La “Bella Easo” o “Sobaos Martinez” de tota la vida per exemple… 😀 El “pijerio” i el “pòstureo” o la directament la tonteria humana han agafat unes dimensions fora de lo normal.

    Feliç dilluns

    M'agrada

  2. Benvolguda; quins matins més deliciosos!quina manera de disfrutar de les petites alegries d’aquesta vida! per què probablement la vida és com els cupcakes,els sobaos o les magdalenes; està repleta de petits detalls efímers.Senzills i naturals quasi repetitius però que sense la suficient observació et passen per alt.
    Una tassa de Earl grey ; i un deliciosa picadeta d’ullet d’unes maduixes vermelles estratègicament posades.
    Una tassa de cafè trencada de tant utilitzar-la.Però aquesta és la meva,un cafè acabat de moldre per què res he d’envejar de les Nespresso ni del George.La lectura dels dilluns,sempre amb les ganes de poder contestar.I de fons afegeixo la música l’oli d’un bon engranatge com diria una amiga.
    Pd:https://www.youtube.com/watch?v=qX08B2VJ0a0

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s