Lleis immutables

Segueixo de prop l’actualitat espanyola i el procés sobiranista a Catalunya. Em confon l’actitud grollera i kamikaze dels negacionistes espanyols, entestats a fer veure que no passa res, a minimitzar i menystenir que més de dos milions de persones s’hagin posat d’acord per demanar que se’ls escolti. Encara que sigui en una botifarrada. És clar que un procés de consulta s’ha de fer en un marc de legalitat i amb totes les condicions democràtiques garantides. És clar que Catalunya ha de ser el que els catalans vulguin que sigui. I és clar que si la Constitució espanyola no ho permet, el que cal canviar és la Constitució, i no el sentiment del poble. Estic convençuda que no hi ha res que generi més gana que et treguin el plat del davant. El govern del Partit Popular no sembla ser conscient de la tasca –ingent– que ha fet els darrers anys a favor de la causa independentista. Retallant l’Estatut, incomplint les promeses, desviant inversions, menystenint la llengua i la cultura. Tot plegat suma en la llista dels greuges de moltes persones que tenen clar que ha arribat l’hora de matar el pare. La majoria silenciosa de Camacho, aliena que els polítics s’apropiïn indegudament del seu silenci, també ha de poder dir la seva. I ho ha de poder fer, tots plegats, des d’un marc de respecte i legalitat. I si la legalitat no els empara, hauran de canviar les lleis perquè així sigui. Això, i restablir els llaços de confiança i de justícia econòmica, perquè quan arribi el moment de votar, els catalans tinguin algun dubte sobre si volen seguir o no sota el mateix règim de custòdia.

6 thoughts on “Lleis immutables

  1. Es lamentable que els columnistes us apunteu al carro de la independència, com si no hi haguessin més notícies d’interès nacional que aquestes.Precisament quan a Andorra s’està despullant al poble de drets adquirits que van costar centenars d’anys d’aconseguir. En fi, demostreu la vostra “professionalitat”, si es que es pot dir així.
    D’altra banda, pitjor que la por es la ideologia nacionalista, tant per part d’Espanya com de Catalunya, ja que s’aconsegueix dividir els pobles, de manera que no estiguin units. D’aquesta manera, qualsevol polític, pot, al seu aire, jugar amb els sentiments del populatxo.

    “Només es pot governar un poble oferint-li un esdevenidor. Un cap és un venedor d’esperances”.
    Napoleó Bonaparte

    M'agrada

  2. Bon dia Richard!
    En primer lloc gràcies per comentar. No sé d’on treus (ni entenc perquè generalitzes) que ens sumem tots els columnistes al carro de la independència. Entenc que comentem temes d’actualitat, i aquest n’és un. No acabo d’entendre a què et refereixes quan parles dels drets adquirits que els andorrans estem perdent. Si m’ho expliques, també pot ser un bon tema sobre el qual escriure. He rellegit la columna i enlloc no dic si em sembla bé o malament el procés segregacionista català. Sí que dic- i em reafirmo- que els pobles han de poder decidir -si volen- el seu futur- sigui quin sigui- que les lleis haurien d’estar al servei del poble i no esdevenir les seves mordasses, i que els governants haurien de ser sensibles a això i buscar ponts de diàlegs enlloc d’enrocaments contraproduents- ni que fos pel seu propi interès-.
    D’altra banda, no veig la relació entre opinar- sobre el tema que sigui- i que això tingui cap vinculació amb la professionalitat de qui escriu.
    De fet, si ens traguéssim les ulleres de l’obcecació en segons quins temes segurament hauries pogut llegir entre línies que aquesta és també una crítica velada cap Andorra. On una constitució immobilista desafia la voluntat d’un poble. A vegades és més fàcil explicar les coses des de fora. Napoleó va ser un gran estratega però no un gran polític pel seu poble. Potser el problema és aquest: que tenim molts estrategues i pocs polítics.

    M'agrada

  3. No debemos caer en el error de olvidar que el nacionalismo Español y el catalán se utilizan como una herramienta de ideología política,y juegan con algo muy delicado,los sentimientos de las personas.
    Parece que se trate de dividir a las personas,de forma que por un asunto de ideologías,creencias,economías,religiones o razas, no estén de acuerdo y estén desunidos.
    Dejando a parte el asunto de los sentimientos y siendo pragmáticos,¿Es que el pueblo catalán no tiene los mismos problemas que el pueblo español? Todos necesitamos lo mismo: trabajo,salud y bienestar. ¿No son las mismas soluciones las que necesitan los dos pueblos? ¿Porqué nos dividen con ideologías,odios y sentimientos de rechazo hacia otros seres humanos? Porque hasta donde yo comprendo, en el fondo todos buscamos lo mismo,vivir en paz y tranquilidad.
    Creo que deberíamos ser más librepensadores,pensar por nosotros mismos,ser críticos con lo que nos cuentan.En el fondo,se trata de asuntos humanos y nos afectan a todos por igual.
    Si no cambiamos esta rutina destructiva,estaremos permitiendo y facilitando que se perpetúe la célebre frase, “Divide y vencerás”.

    M'agrada

  4. Que no hi ha temàtiques al país molt més importants pèls andorrans i residents a les valls? Estem farts de l’assumpte de la independència, és que potser no hi ha a Andorra assumptes socials, polítics, econòmics, sanitaris etc. per comentar que us poseu en cua per parlar del mateix que parlen els nostres homòlegs veïns? Només socialment, hem retrocedit 50 anys.Estem veient com els polítics s’estan preparant per privatitzar la sanitat i perillen les nostres jubilacions i vosaltres amb la independència de catalunya.Sembla que treballeu per al Govern. Al final pensaré que sou més catalans que andorrans !!

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s