Ebola

En espera de tenir més notícies sobre les conseqüències de la infermera infectada d’Ebola a Espanya, deixo que l’estupefacció m’ompli la ment de colors malsonants. Esperem que la malaltia hagi pogut ser controlada abans que s’estengui com una taca d’oli per Espanya, i de retruc per la resta d’Europa. Sé que parla la por. Sé que qualsevol persona que tingui afectes prop d’Espanya li ha passat pel cap la possibilitat d’una epidèmia que obligui a tancar fronteres i a posar en risc i a condicionar la vida de milions de persones. Sé que tot plegat és més tangible que la grip A i no puc evitar pensar en tot allò que es va remoure per vacunar tothom. Serà que no tenim ara cap patent per promocionar. I tot plegat per pura prepotència, inconsciència i estupidesa. Només així puc arribar a entendre com és possible que el govern espanyol arribés a permetre la repatriació de dos capellans moribunds sense prou garanties de protecció per a la resta de ciutadans i amb el risc afegit d’un possible contagi, que malauradament ara es concreta a veure com la malaltia arriba a Europa, per la via més feble: la del polític inepte. Posem barreres a la por. Posem distància entre els problemes de l’Àfrica, els interessos de les farmacèutiques i les desigualtats econòmiques, i quan les coses es posen lletges, l’església demana que –contra tota lògica– es repatriïn persones infectades i sense futur i amb tants drets de rebre una bona atenció com tota la resta de malalts que malviuen i moren a l’Àfrica. Ells ja són al cel, però per a nosaltres sembla que l’infern podria estar a punt de començar.

3 thoughts on “Ebola

  1. Potser aquestes repatriacions eren l’única manera que al ‘primer món’ ens adonessim del que està fent l’ebola i així els països es posin les piles per ajudar l’Africa..

    M'agrada

  2. No entenc el “posem barreres a la por” quan el no repatriar dues persones contagioses es realment això pura por.
    Que no ens queda ja ni compassió? Aquest dos religiosos s’han deixat la vida ajudant als altres al ” tercer mon” i ara no poden ni decidir tornar al seu país per exhaurir totes les probabilitats de poder-se curar? Per què assumim que tornaven a España per morir i donar per sac? Qualsevol mindundi viatjant por ahi que li pasa menys que això te el dret de ser repatriat. Es un dret.

    Per sobre de tot pero, sense compassió no podem dir-nos civilitzats.

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s