‘Douce France’

Avui, França celebra la jornada que commemora la festa de la Federació, que –al seu torn– celebrava el primer aniversari de la presa de la Bastilla. Per molts anys, doncs, a la comunitat francesa al país. Una comunitat que –malgrat ser petita– consolida un dels pilars del famós equilibri entre nacions veïnes del qual sempre ens hem sentit tan orgullosos. El que no ha aconseguit la voluntat política, sembla que ho està aconseguint la crisi econòmica. Després d’un grapat d’anys que els estudiants andorrans, fins i tot del sistema francès, han preferit cursar estudis superiors a Barcelona que no pas a Tolosa, sembla que ara les tornes s’equilibren. França recupera –si és que mai l’havia perdut– la lluïssor acadèmica, i de retruc ens fa saber que estudiar allà és més fàcil, i sobretot més econòmic per als joves nacionals. El sistema de beques, els permisos de residència i sobretot els preus de les matrícules, fan que moltes famílies que fins ara es fixaven en Barcelona com a horitzó acadèmic per als seus fills, es mirin ara el nord amb uns altres ulls. En aquest sentit també hi ha jugat a favor el treball de l’Escola andor­rana de garantir una bona formació trilingüe als seus alumnes, que els permeti –arribada l’hora– tenir opcions reals d’escollir. Avui, ens queda acabar de fer un pas decidit vers el nord. Un pas que només serà possible si França decideix d’una vegada apostar per millorar les rutes d’accés al país i deixar clar que hi ha un interès real per estrènyer les relacions entre els dos estats més enllà de les trobades culturals, que estan molt bé, però que són una altra cosa.

2 thoughts on “‘Douce France’

  1. Molt bé. Es nota el discurs d´una persona intel.ligenta !
    Bravo Noemi. Ce que tu dis est la pure vérité et l´enseignement français a été, est et restera un des meilleurs, car il donne beaucoup de culture générale.

    M'agrada

  2. i alhora és d’agraïr que hi hagi cada vegada més persones franceses a França i suposo que tambè a Andorra capaces de ser crítiques amb la història colonialista i de connivència amb els règims fascistes tant de de meitat de segle ( nazizme) com de finals( Ruwanda) per part de la política exterior francesa.
    Necessitem que els nostres amics francesos siguin tan autoconscients de les seves llums com de les seves ombres, deixar parts de la seva història en la impunitat no ens faria cap favor ni a ells ni a nosaltres. MIs a part aquesta questió ens han aportat i aporten, però alerta, que lo cortés no quita lo valiente ! Gràcies Noemi.

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s