Podem?

Estaria bé –posats a somiar– que hi hagués un Podemos a l’andor­rana. Un partit que es desvinculés –amb fets i no només amb paraules– de la casta dels governants. Dels que han ocupat el poder fins ara, ballant al ritme del metrònom dels poders fàctics i dels seus egos deformes. Estaria bé que a Andor­ra alguns ens ho creguéssim, que realment el canvi és factible, que hi ha una altra manera de fer les coses, que la justícia per a tots només serà real quan ningú aspiri que la seva justícia sigui més justa que la dels altres. I no parlo de ministres que em fan dubtar del seu cinisme –o de la seva miopia– quan parlen d’igualtat d’oportunitats. Segurament no és més que un somni. Poc o molt, fins i tot els més entregats, lleials i honestos s’acaben confrontant al mur de la cosa pública. Un mur que sembla que t’obliga inevitablement a separar-te del que realment és cor­recte, del que necessita la gent i no del que demana el partit, de la dialèctica i de la lluita a canvi d’un lloc a la llista. Suposo que l’ambició i la cobdícia són inherents a la raça humana i en aquesta força i en aquesta por s’emparen, avui i sempre, els grans lobbys de poder. Però tot i això em resisteixo a creure que està tot perdut. Més enllà de la ideologia, de les sigles i de les baralles personals que avui embruteixen el dia a dia de la nostra casta política m’agrada pensar que no tothom es resigna, que no tot­hom viu adormit, que tard o d’hora –ni que sigui per pura desesperació davant la inacció– hi haurà qui s’aixequi i ens convenci a tots plegats que junts podem. Ni que sigui per somiar. No perdo la fe.

19 thoughts on “Podem?

  1. “Pots” mentre no estàs dins el sistema. Un cop a dins, qual energia centrípeta, t’empeny al mateix, ja sigui per acció o per omissió. És una guerra perduda, perdoneu que sigui tant negatiu.

    M'agrada

  2. Podemos, es un claro ejemplo de como el sistema reconduce y canaliza el voto en blanco, el indeciso, el defraudado, el decepcionado,el anti sistema, el voto castigo y otras fuerzas y las lleva hacia la NADA.
    El bipartidismo se perpetuará y ninguna otra fuerza será permitida. Lo demás es una quimera, una ilusión,tal como la democràcia, los derechos humanos, la libertad y otras lindeces.
    Quien controla los medios de comunicación de masas también controla y dirige a las personas para su beneficio.
    La historia se repite y se perpetua. No hay nada nuevo bajo el sol.
    Es la hora de despertar, de tener pensamiento crítico, de pensar por nosotros mismos, de dejar de estar lobotomizados.

    M'agrada

  3. Noemí, voldria comentar el teu article d’opinió sobre el tema de la “casta” política andorrana. Considero que dispares sense cap precisió (conscientment?) i inclous tota la classe política actual dins del concepte de “casta” a la vegada que anyores que sorgeixi un Pablo Iglesias a Andorra vist que avui en dia no hi ha res d’aprofitable. Una opinió molt respectable com no pot ser d’una altra manera. Però permetem que no la comparteixi.

    Personalment, mai diria que tots els periodistes són un desastre i que no se’n salva ni un. Primer de tot perquè no és veritat i segon perquè a certs nivells d’opinió, penso que ens hem d’exigir una rigorositat i una seriositat modèliques.

    Comparteixo amb tu que a Andorra existeix la “casta” política i tothom la pot identificar (només cal observar quins polítics exercien al 1993 i comparar amb els que exerceixen avui, 20 anys després), però no tot el que hi ha és “casta”. Per sort, hi ha polítics que independentment de la seva edat, tenen coses noves a aportar, tenen idees diferents, tenen compromís ideològic, volen fer les coses diferents.

    Reclamo el reconeixement que el Partit Socialdemòcrata d’Andorra renovat no és “casta”. Hem fet i estem fent un esforç important per fer les coses d’una altra manera i per aportar solucions a la greu crisi que ens afecta. Al nou PS tenim polítics que no és just que se’ls consideri “casta”. Aquests polítics, no s’han eternitzat al poder (molts ni l’han tocat) i no representen a cap lobby i mai ho farien.

    Però no som els únics, també reclamo el reconeixement a polítics d’altres formacions que intenten i treballen per canviar la política del nostre país.

    Finalment, reclamo més precisió i justícia en el missatge. És la meva humil opinió. Gràcies per obrir el debat

    M'agrada

  4. No em posiciono ni d’una banda ni de l’altra, quedi clar, perque hem arribat al punt on tant se val el color del polític, que el resultat és el mateix.
    Heu mirat, els polítics, tots, quin és el grau de desafecció que hi ha entre els ciutadans envers vosaltres? La Noemí Rodríguez demana FETS. I aquests fets no existeixen. I de paraules en sobren. Els ciutadans estan, estem, molt fatigats de paraules, la majoria de cops buides de contingut. Volen, volem, fets. I fets que no sigui el constant perjudici de la majoria en benefici d’un pocs elegits.
    El compromís ideològic, que no deixa de ser un bonic argument vaporós, no són fets. Només són paraules. La majoria dels ciutadans també en té d’idees, i avui ja no van en la mateixa línia de les dels vostres compromisos, que ja no serveixen.

    Missatges, paraules, idees. El que calen són FETS, ACTES, MOVIMENTS. I sense excuses, que d’això també hi han carros plens.

    Els polítics estan molt lluny de la realitat quan, per facilitar el símil de la proximitat, i com a exemple, diuen que és un gran problema de país la crema de contenidors al carrer per part d’uns brètols. El que haurien de veure és que el problema real no és aquest, sino que hi ha gent que busca el seu menjar dins d’aquests contenidors.
    El que volen, volem, es la resposta a la pregunta: PODEU?
    Doncs si podeu, FEU!

    M'agrada

  5. Bon dia David, i en primer lloc gràcies per comentar.

    No intento – no sigueu simplistes- equiparar un moviment espanyol nascut d’una circumstància concreta en un moment precís a la realitat andorrana. Simplement intentava fer una reflexió sobre el sentiment de desemparament de la ciutadania davant la dinàmica de partits.

    El meu retret a la classe política és global, i em sap greu si no t’hi sents inclòs, perquè també parlo de tu quan parlo de casta.

    Perquè casta no és només portar vint anys al poder, casta és aspirar a ser-hi.
    Casta per a mi és oblidar qui t’hi va posar i perquè. I no parlo del Jaume, parlo dels ciutadans. I contra les teves queixes, em remeto als fets.

    Un exemple d’aquesta setmana: La injustícia que comet DA amb el matrimoni gai. La seva jugada- pròpia de la “casta” d’enviar a corre-cuita una proposició de llei per no haver de votar la vostra així ho demostra. La incapacitat teva/vostra i de SDP d’arribar a un acord per presentar un recurs d’inconstitucionalitat sobre el tema em torna a donar la raó. I ara és quan em dius que són els altres que no volen pactar. Doncs això, que feu politiqueta de partits. Però cap servei a la ciutadania.

    Jo entenc i n’estic convençuda de la bona voluntat de molts de vosaltres. Jo no dic que tots els polítics són dolents, llegeix bé l’article i veuràs que tinc raó. Dic que fins i tot els més ben preparats, motivats i carregats de raons, quan arriben a ocupar un càrrec comenceu a fer politiqueta i a entrar en el joc del jo em desmarco, jo amb aquests no jugo, del jo faig estratègia.

    Jo ja no us crec.

    Fa dies que esteu perdent la credibilitat. Quan acuseu DA de connivència amb la banca, Quan acuseu de forma velada Daniel Armengol d’incompatibilitat de funcions…oblidant les teves en aquest cas com a funcionari.

    No tots els periodistes som dolents. Però la gran majoria treballem en condicions molt precàries. No tots els polítics són dolents, però el sistema, tal i com està muntat us engoleix.

    I si tu, i la resta us sentiu ferits en l’orgull, tant de bo sigui perquè d’una vegada un prengueu les crítiques com un argument per créixer i no per seguir fent el ploricó.

    Si com dius teniu coses noves a aportar, teniu idees diferents, teniu compromís ideològic, i voleu fer les coses diferents, potser comença a ser hora que ho demostreu. Amb fets. D’entrada unificant la trista esquerra d’aquest país.

    Mentrestant, el meu vot és ben blanc.

    M'agrada

  6. Noemí, El David no pot oblidar la seva incompatibilitat perqué PER LLEI no pot simultaniejar l’exercici de Conseller general amb el de funcionari de Govern. No se cop pots haver oblidat un FET que és clarissim.

    M'agrada

  7. Amb un Pablo Iglesias a Andorra com a mínim tindríem tertúlies a la Tv més animades. Al comentari de David Rios diria que tant el Partit Socialdemòcrata d’Andorra renovat com Podemos encara no han tingut l’oportunitat de governar i per tant difícilment se’ls podria considerar “casta” encara que ho volguessin. El temps posarà tothom al seu lloc.

    M'agrada

  8. Ferran, em fas somriure.
    Evidentment que no pot simultaniejar dues tasques. Però la seva mirada no és imparcial. Com no l’és la del constructor que legisla sobre una moratòria. Com difícilment és factible eliminar les distorsions en un sistema tant petit com el nostre. Del que em queixo és que es vegi la palla en l’ull aliè i mai la viga en el propi.

    M'agrada

  9. Noemí t”equivoques tant al parlar de mi que torno a reclamarte serietat i rigorositat tal com feia incialment. Que quedi clar que no aspiro a ser casta, precisament lluito democraticament contra ella; com tampoc oblido qui m’ha posat on estic a cada segon que dedico a l’exercici de la meva responsabilitat. Això no t’ho puc deixar dir, ho sento.
    Per altra banda torno a reclamarte rigorositat i serietat quan dius que dijous passat havíem de presentar un recurs d’inconstitucionalitat amb el tema del matrimoni per a tothom. Els recursos es poden presentar un cop s’ ha aprovat la llei i per tant ara, encara que volguessim no ho podríem fer. No estic en contra de la crítica, al contrari, la necessito per millorar, això sí, que sigui constructiva, sinó no té cap mena de valor, només és soroll.

    M'agrada

  10. David no entenc com t’exaltes tant. Jo no he dit que dijous haguéssiu hagut de presentar un recurs, dic que heu estat incapaços de coordinar una acció conjunta per fer prevaldre l’objectiu social per sobre de les discrepàncies personals. I el recurs és un exemple. Podria buscar-ne altres. En qualsevol cas si no és que tens previst donar suport a la llei mordassa de DA no crec que estiguis en situació de dir-me què puc i què no puc dir. Evidentment discrepem i tenim diferents percepcions de la feina que esteu fent. I això no vol dir que jo tingui raó. Però tampoc que no calgui un exercici d’autocrítica i no d’autojustificació. I si t’ho dic és perquè t’aprecio a nivell personal.

    M'agrada

  11. Content de fer somriure a la Noe. Preocupat perqué vulgui polítics “imparcials”. Preocupat perque l’únic vocable que trobo en el te bloc que no és ambigu és “metrònom”. Perquè que és “casta”? ¿Que és, a Andorra, partit? ¿Quins són els “poders fàctics”? ¿Els que van fer canviar el decret de les 10 tardes de diumenges, van ser els “poders fàctics” que tothom pensa? I, potser la más important, si no volem caure en els populismes ¿que és el que necessita la gent? ¿qui té la fòrmula per a definir que és el que “la gent necessita”? ¿Necessito jo el mateix que la meva neta? ¿Necessita l’amo de l’hotel, el mateix que un@ cambrer@ d’habitació?

    M'agrada

  12. Amb tots els meus respectes, perquè no sé si el David i la Noemi tenen parella, però si no en teniu quedeu si us plau perquè en les vostres paraules hi ha amor, politica no però amor si. segur. Un petó a la Noemi i una abraçada al David, bueno un petó a tots dos que si no algú és pot enfadar o tractar-me de ….

    M'agrada

  13. pablo iglesias (podemos), debería aterrizar en el mundo real donde hay que ganarse las castañuelas e irse una temporada a trabajar, por ejemplo, a un banco de Wall Street, trajeado con corbata (sabrá hacerse el nudo de la corbata?) y que se ponga a pencar haciendo trading, a ver cuántos días resiste en esa jungla. y que pregunte a sus jefes si tendrá retiro anticipado, vacaciones de un mes al año, y subsidio de desempleo en caso de que le den la patada. se le descojonarán en sus narices. me gustaría ver por un agujerito la escena…y luego que explique la experiencia en el programa de tv de los sábados por la noche…

    M'agrada

  14. David Rios
    3 juny
    La meva bona amiga Noemí Rodríguez es suma a la corrent d’admiració de la sensació de les passades eleccions europees a Espanya, la nova formació política Podemos. Això li serveix per enllaçar-ho amb el tema de la “casta” política andorrana. En aquest cas, la Noemí dispara sense cap precisió (conscientment?) i inclou tota la classe política actual dins del concepte de “casta” i anyora que sorgeixi un Pablo Iglesias a Andorra vist que avui en dia no hi ha res d’aprofitable. Una opinió molt respectable com no pot ser d’una altra manera. Però permeteu-me que no la comparteixi.

    Personalment, mai diria que tots els periodistes són un desastre i que no se’n salva ni un. Primer de tot perquè no és veritat i segon perquè a certs nivells d’opinió, ens hem d’exigir una rigorositat i una seriositat modèliques.

    Comparteixo que a Andorra existeix la “casta” política i tothom la pot identificar (només cal observar quins polítics exercien al 1993 i comparar amb els que exerceixen avui, 20 anys després), però no tot el que hi ha és “casta”. Per sort, hi ha polítics que independentment de la seva edat, tenen coses noves a aportar, tenen idees diferents, tenen compromís ideològic, volen fer les coses diferents.

    Reclamo el reconeixement que el Partit Socialdemòcrata d’Andorra renovat no és “casta”. Hem fet i estem fent un esforç important per fer les coses d’una altra manera i per aportar solucions a la greu crisi que ens afecta. Al nou PS tenim polítics que no és just que se’ls consideri “casta”. Aquests polítics, no s’han eternitzat al poder (alguns ni l’han tocat) i no representen a cap lobby i mai ho farien.

    Però no som els únics, també reclamo el reconeixement a polítics d’altres formacions que intenten i treballen per canviar la política del nostre país.

    Finalment, reclamo més precisió i justícia en el missatge. És la meva humil opinió
    Noemí Rodríguez » Podem?
    diariandorra.ad
    Estaria bé –posats a somiar– que hi hagués un Podemos a l’andor­rana. Un partit que es desvinculés –amb fets i no només amb paraules– de la casta dels governants. Dels que han ocupat el poder fins ara, ballant al ritme del metrònom dels poders fàctics i dels seus egos deformes. Estaria bé que a Ando…
    3M’agradaM’agrada · · Comparteix
    A Esteve López, Ricard de la Casa, Enric Valcarcel i 25 més els agrada.

    Maria Soto Simon Completament d’acord amb tu David Rios.
    3 juny a les 08:33 · M’agrada

    Josep Estefanell Miro de la Jonquiere Estic d’accord amb tú, sembla que sempre volguem tenir un paralelisme amb l’estat veí. i si es pensen que aquest de Podemos ho salvaran tot están ben apanyats, si van sobre la marxa…………..
    3 juny a les 08:44 · M’agrada · 1

    Pere López Agràs Totalment d’acord amb tu David; ens costarà però arribarem a fer passar el nostre missatge reformador i renovat i també la nostra nova forma de fer política fins i tot en el si de la “casta periodística” més tradicional…
    3 juny a les 09:28 · M’agrada

    Ferran Goya David, d’acord; de totes maneres el que diu la Noemí és una desitg comprensible….. Un senyor (César Molina), antic alt funcionari, diu dels politics espanyols que són una “classe extractiva”. Pablo Iglesias que com “bon” marxista sap el que és una classe segueix el raonament de fons de Molinas, però utilitza el nom de “casta”. A Andorra correm el risc de fer errors molt gruixuts argumentant sobre les “tendències” ( modes o no) de fora. Aqui tenim uns problemes “majúsculs” que venen molt determinats per la marginació de tota decisió política d’una gran part de la ciutadania; aixó només es corregirà amb una modificació de la llei de nacionalitat (rebaixa a 10 anys) i obrint les eleccions comunals al vot dels residents. Tot el demès és sommiar truites
    3 juny a les 10:06 · M’agrada · 6

    Josep Mtnz No em posiciono ni d’una banda ni de l’altra, quedi clar, perque hem arribat al punt on tant se val el color del polític, que el resultat és el mateix.
    Heu mirat, els polítics, tots, quin és el grau de desafecció que hi ha entre els ciutadans envers vosaltres? La Noemí Rodríguez demana FETS. I aquests fets no existeixen. I de paraules en sobren. Els ciutadans estan, estem, molt fatigats de paraules, la majoria de cops buides de contingut. Volen, volem, fets. I fets que no sigui el constant perjudici de la majoria en benefici d’un pocs elegits.
    El compromís ideològic, que no deixa de ser un bonic argument vaporós, no són fets. Només són paraules. La majoria dels ciutadans també en té d’idees, i avui ja no van en la mateixa línia de les dels vostres compromisos, que ja no serveixen.

    Missatges, paraules, idees. El que calen són FETS, ACTES, MOVIMENTS. I sense excuses, que d’això també hi han carros plens.

    Els polítics estan molt lluny de la realitat quan, per facilitar el símil de la proximitat, i com a exemple, diuen que és un gran problema de país la crema de contenidors al carrer per part d’uns brètols. El que haurien de veure és que el problema real no és aquest, sino que hi ha gent que busca el seu menjar dins d’aquests contenidors.
    El que volen, volem, es la resposta a la pregunta: PODEU?
    Doncs si podeu, FEU!
    3 juny a les 10:09 · M’agrada · 1

    Francesca Alvarez Comparteixo David.
    3 juny a les 10:11 · M’agrada

    Noemí Rodríguez Bon dia David, i en primer lloc gràcies per comentar.

    No intento – no sigueu simplistes- equiparar un moviment espanyol nascut d’una circumstància concreta en un moment precís a la realitat andorrana. Simplement intentava fer una reflexió sobre el sentiment de desemparament de la ciutadania davant la dinàmica de partits.

    El meu retret a la classe política és global, i em sap greu si no t’hi sents inclòs, perquè també parlo de tu quan parlo de casta.

    Perquè casta no és només portar vint anys al poder, casta és aspirar a ser-hi.
    Casta per a mi és oblidar qui t’hi va posar i perquè. I no parlo del Jaume, parlo dels ciutadans. I contra les teves queixes, em remeto als fets.

    Un exemple d’aquesta setmana: La injustícia que comet DA amb el matrimoni gai. La seva jugada- pròpia de la “casta” d’enviar a corre-cuita una proposició de llei per no haver de votar la vostra així ho demostra. La incapacitat teva/vostra i de SDP d’arribar a un acord per presentar un recurs d’inconstitucionalitat sobre el tema em torna a donar la raó. I ara és quan em dius que són els altres que no volen pactar. Doncs això, que feu politiqueta de partits. Però cap servei a la ciutadania.

    Jo entenc i n’estic convençuda de la bona voluntat de molts de vosaltres. Jo no dic que tots els polítics són dolents, llegeix bé l’article i veuràs que tinc raó. Dic que fins i tot els més ben preparats, motivats i carregats de raons, quan arriben a ocupar un càrrec comenceu a fer politiqueta i a entrar en el joc del jo em desmarco, jo amb aquests no jugo, del jo faig estratègia.

    Jo ja no us crec.

    Fa dies que esteu perdent la credibilitat. Quan acuseu DA de connivència amb la banca, Quan acuseu de forma velada Daniel Armengol d’incompatibilitat de funcions…oblidant les teves en aquest cas com a funcionari.

    No tots els periodistes som dolents. Però la gran majoria treballem en condicions molt precàries. No tots els polítics són dolents, però el sistema, tal i com està muntat us engoleix.

    I si tu, i la resta us sentiu ferits en l’orgull, tant de bo sigui perquè d’una vegada un prengueu les crítiques com un argument per créixer i no per seguir fent el ploricó.

    Si com dius teniu coses noves a aportar, teniu idees diferents, teniu compromís ideològic, i voleu fer les coses diferents, potser comença a ser hora que ho demostreu. Amb fets. D’entrada unificant la trista esquerra d’aquest país.

    Mentrestant, el meu vot és ben blanc.
    3 juny a les 11:53 · M’agrada · 11

    Nat Laguens Com t’entenc Noemi, moltes vegades m’he sentit que tenia unes idees utopista….Al final el que dius tu quan arriben al poder, canviant !!!
    3 juny a les 12:05 · No m’agrada · 2

    Nat Laguens Per això he deixat de fer política, i el meu vot pot ser si que serà en blanc com el teu..
    3 juny a les 12:06 · M’agrada

    Juli Fernandez Blasi David, comparteixo del tot el teu comentari
    3 juny a les 12:15 · M’agrada · 1

    Guillem Valdés Alemany Debat molt interessant. Si no us sap greu hi posaré cullerada.Veig, en llegir els vostres comentaris, que no tots enteneu el mateix quan es parla de casta. La reivindicació ciutadana, que se sent cada cop més allunyada de la (casta?) política, hàbilment capitalitzada pel moviment de Pablo Iglesias a Espanya, i per altres en altres països, no parla de bons i dolents. Parla, tal i com jo ho entenc, de l’afartament d’un sector amplíssim de la ciutadania sobre les partítocràcies, els sostres de vidre i els límits d’unes democràcies a dos velocitats, al servei de l’estatu quo dels poderosos i que gira l’esquena als més indefensos.
    3 juny a les 12:26 · No m’agrada · 8

    Mònica Codina Noe ! És pot dir més alt però no més clar ! i jo he format part d’aquesta casta, castissima una temporada i no em sento ofesa, al contrari. Com diuen: Algú ho havia de dir !!!
    3 juny a les 12:31 · M’agrada · 4

    Guillem Valdés Alemany Continuo. No es tracta de bon i dolents, porto molts anys sentint aquest discurs infantil de “nosaltres no som així”, i què voleu que us digui. La majoria tenen el sentiment que son els bons de la pel·lícula, estiguin a la formació o el partit que estiguin. Jo mateix he format part de la casta. No per actuar amb maldat, per interès o per afavorir uns en contra dels altres. He estat casta des del moment que, absorbit per l’esgrima parlamentària, per la politiqueta de pati d’escola i pel meu propi ego vaig acabar destinant bona part de la meva energia i dedicació, no a fer el que la gent que m’havia votat esperava de mi, sinó a veure qui era més llest, a evitar que m’enxampessin en fals o a marcar un gol a algun contrari amb la guardia baixa. A buscar el meu èxit personal i el del meu equip (partit) en lloc de agafar la distància i el temps que calia en buscar resultats que realment poguessin arribar als ciutadans. És una qüestió ben humana en el fons, obviar aquest perill és assegurar-se de caure-hi de quatre grapes. No hi han blancs i negres, bons i dolents. No es tracta de quants anys et dediquis a la cosa pública. Tots som persones, polítics inclosos. I el context on es mouen els polítics, sovint en un entorn francament hostil i amb molt desgast personal provoca que al final les persones polítiques que no siguin capaces de treure el cap fora de l’aigua acabin comportant-se més com a polítics que com a persones.
    3 juny a les 12:43 · No m’agrada · 9

    Pere López Agràs El que esteu intentant exigir a la política és gairebé un impossible éssent víctimes (això si involuntàries) del desencís i desconcert que el poder econòmic ha sapigut generar i instal.lar en la societat; et posaré un exemple ben senzill Noemí Rodríguez que entendràs perfectament i al que m’agradaria que responguessis; com pot ser que l’associació de les persones que treballeu en mitjans de comunicació funcioni de forma tan desestructurada, que no us poseu d’acord en res, que tingui tants pocs associats i que no hagueu acordat ni un mínims en anys i anys de funcionament; espero la teva resposta i miraré de no ser tan dur ni despòtic en la seva valoració com ho ets tu en la teva anàlisi de diferents actuacions de la classe política; finalment els polítics vivim en la mateixa societat on vius tu… en la que viviu el col.lectiu que us dediqueu al periodisme professió a la que no desprestiagiaré amb comentaris simplistes i clarament tendenciosos; em seguim parlant; una abraçada!
    3 juny a les 12:45 · M’agrada · 1

    Noemí Rodríguez Veig Pere que sempre és més fàcil respondre amb un atac que assumir la part d’autocrítica que et correspon. Però no t’ho tinc en compte i et recullo el guant. L’associació de periodistes- com la classe política- està integrada per persones que empeses per l’ego, la bona fe o l’interès comú han decidit perdre el temps sense guanyar un duro a canvi i amb un objectiu definit, en aquest cas la defensa de la precària professió de periodista en aquest país. Nosaltres som pocs perquè no hi ha res a guanyar i molta feina a fer amb l’afegit de viure una situació especialment dura a nivell empresarial i sense oblidar les competències i animadversions personals que conviuen entre els seus membres i empreses representades. En això, constato, hi ha poques diferències entre els uns i els altres. Un matís: l’associació està fent feina. Poca, segurament si fes anys i anys- com tu dius que estem en funcionament, però fent honor a la veritat fa poc mes de dos mesos que vam rebre l’aprovació de govern després – això sí d’anys i anys de tràmits ( l’administració té més confiança en la feina que puguem fer que tu o jo-) . I una altre matís, cabdal. Nosaltres treballem- poc o molt, millor o pitjor- per defensar els nostres interessos professionals. Aquest NO hauria de ser el vostre objectiu. Adjectius com simplista, tendenciós, dur o despòtic em ressonen més a pell fina que a qualificatius que jo hagi pogut dir, però no deixa de ser el teu punt de vista. En qualsevol cas, jo sí crec en impossibles. Com a mínim com a horitzons sobre els quals posar la mirada.
    3 juny a les 13:02 · M’agrada · 12

    Xavi Palma Debat interessantíssim!
    3 juny a les 13:18 · M’agrada · 3

    Noemí Rodríguez Doncs digues la teva
    3 juny a les 13:22 · M’agrada

    Xavi Palma Faig de voyeur… ara no puc tinc info.. després m’hi poso
    3 juny a les 13:30 · M’agrada

    David Rios Noemí Rodríguez t’equivoques tant al parlar de mi que torno a reclamarte serietat i rigorositat tal com feia incialment. Que quedi clar que no aspiro a ser casta, precisament lluito democraticament contra ella; com tampoc oblido qui m’ha posat on estic a cada segon que dedico a l’exercici de la meva responsabilitat. Això no t’ho puc deixar dir, ho sento.
    Per altra banda torno a reclamarte rigorositat i serietat quan dius que dijous passat havíem de presentar un recurs d’inconstitucionalitat amb el tema del matrimoni per a tothom. Els recursos es poden presentar un cop s’ ha aprovat la llei i per tant ara, encara que volguessim no ho podríem fer. No estic en contra de la crítica, al contrari, la necessito per millorar, això sí, que sigui constructiva, sinó no té cap mena de valor, només és soroll.
    3 juny a les 13:56 · Editat · M’agrada · 2

    Josep Mtnz Veig que l’estratègia de posar-se i treure’s medalles continua tan ferma, forta i descarada com sempre.
    Ara encara sera un mèrit ser, o haver estar, membre de la casta (tal i com avui s’enten).
    El que em preocupa i em desanima és comprovar, una vegada més, que es continuen amagant les vergonyes sota la flonja capa de les paraules.
    I que no hi hagi ni un sol dels implicats en la vergonyosa política que ens governa (per dir-ho d’alguna manera menys contundent) que tingui el valor necessari per contestar a la pregunta PODEU?
    És bastant més senzill que teixir una teranyina de mots.
    Si podeu, actueu. I si no podeu, marxeu i deixeu fer a altres que, com a poc, expressen millor la voluntat de la gent. Connecten i, quan parlen, aquesta gent els enten.
    A vosaltres ja no. Ni tan sols us enteneu entre vosaltres mateixos, a no ser que hi hagi un bon llobarro que ficar-se a la panxa.
    Tingueu una mica de vergonya, si us plau.
    3 juny a les 14:11 · M’agrada

    Francesca Alvarez Molta gent treballa a l’ombra d’un partit politic, sense cap afany de protagonisme, remuneracio, ni cadires a salvar. Unicament per intentar fer que les coses millorin per la ciutadania. I es fa feina, molta, tot i saben que tal com esta la extructura politica a casa nostra no prosperara, aixo no treu les ganes de seguir treballant per intentar canviar.
    3 juny a les 14:21 · No m’agrada · 5

    Josep Mtnz Perquè no m’ho crec això, Francesca Alvarez?
    Potser perque és el discurs immutable que ens ha portat on son avui, i que gairebé ningú creu tampoc?
    Jo veig més paraules. Res més que paraules.
    3 juny a les 14:27 · M’agrada

    Josep Mtnz Perquè no m’ho crec això, Francesca Alvarez?
    Potser perque és el discurs immutable que ens ha portat on som avui, i que gairebé ningú creu tampoc?
    Jo veig més paraules. Res més que paraules.
    3 juny a les 14:27 · Editat · M’agrada

    Francesca Alvarez Molt guay el Pablo Iglesias, molt guay el seu discurs, a mi tambe m’agrada, pero les urnes manen i els que posen els seus vots dins. I tambe manen les posibilitats de aplicar les teories, de moment amb tot el que fan de malament al pais vei, segueix guanyan la dreta, igual que a casa nostra.
    3 juny a les 14:30 · M’agrada · 1

    Noemí Rodríguez David no entenc com t’exaltes tant. Jo no he dit que dijous haguéssiu hagut de presentar un recurs, dic que heu estat incapaços de coordinar una acció conjunta per fer prevaldre l’objectiu social per sobre de les discrepàncies personals. I el recurs és un exemple. Podria buscar-ne altres. En qualsevol cas si no és que tens previst donar suport a la llei mordassa de DA no crec que estiguis en situació de dir-me què puc i què no puc dir. Evidentment discrepem i tenim diferents percepcions de la feina que esteu fent. I això no vol dir que jo tingui raó. Però tampoc que no calgui un exercici d’autocrítica i no d’autojustificació. I si t’ho dic és perquè t’aprecio a nivell personal.
    3 juny a les 14:51 · M’agrada · 2

    Yvan Lara Un comentari mínim del tipus comentari de text. El to de la pretesa casta que afirma no ser casta és, efectivament, de casta…
    3 juny a les 15:04 · M’agrada · 6

    Josep Mtnz Yvan, suposo que ningú ha pensat en treure una altra conclusió que la que exposes. Tot i que l’automartirització també l’utilitzen, ara, alguns ex-polítics per llepar-se ferides i veure de tornar al “ruedo”.
    Crec que això tampoc s’escapa al que veu la gent.
    3 juny a les 16:33 · M’agrada

    Ferran Goya Veig que la meva -poc afortunada intervenció- sobre la “casta” dels electors andorrans no ha merescut cap comentari ni negatiu, ni positiu. Noto massa síntesis i poc anàlisis del cas andorrà i jo crec que s’ha de fer una anàlisi concreta de situacions concretes. I penso que no te res a veure el cas de l’alcalde de Torre de Capdella (que se lleva a les 4 del matí per portar amb el seu camionet, 2 vedells a l’escorxador de la Pobla) amb l’alcalde Trias. Els dos no són de la mateixa casta ( encara que siguin del mateix partit)
    3 juny a les 16:53 · No m’agrada · 3

    Antonia Escoda Si no som Casta, perque coi tenim la pell tant fina com els de la Casta? Perquè ens enprenyem i ens sentim molestos quan allò que hem abanderat s’assoleix mitjançant els altres? Si, som Casta si no volem veure el malestar que causen en la gent, les “politiques politiciennes”, les aliances inexplicables, les incoherencies… SOM CASTA!
    3 juny a les 18:16 · M’agrada · 6

    Sílvia Mosquera Comparteixo el què diu el Ferran, la necessitat de canviar la llei perquè tot sigui més just. No hem d’oblidar tampoc que els electors a Andorra tenim una gran responsabilitat donat els poquets que som. Sense pertànyer a la casta i amb la informació que rebem, diria que fem el que podem. Però us he de dir que no entenc els resultats electorals, no quadren amb el que es xerra pel carrer. Crec que hauríem de fer un esforç per implicar-nos i interessar-nos més per les coses que succeeixen al nostre voltant.
    3 juny a les 19:14 · No m’agrada · 2

    Sílvia Mosquera Afegeixo que tots sabem que no tots els polítics son casta ni tota la casta està fent política. Aquests darrers dies escoltant al IGLESIAS o al president de l’Uruguay, el PEPE, penso, és el que hauria de ser a trets generals. Però que passa, tot és una imposició, per exemple, sense anar més lluny la llei de ajudes socials, la del matrimoni etc….. Penso que un dels principals problemes és que els polítics no son capaços de deixar de costat els seus prejudicis personals i legislar tenint en compte la voluntat i opinió de la ciutadania. No soc política, aquesta és la percepció que jo tinc.
    3 juny a les 19:40 · Editat · M’agrada · 1

    Josep Mtnz Quan l’obssessió per l’exercici del poder supera l’obligació de servir, la patologia política és flagrant.
    Els damnificats sempre són els mateixos: els ciutadans que deleguen aquell poder que és seu i només seu.
    Cal pedagogia. Molta.
    3 juny a les 20:09 · M’agrada

    Esteve López Jo, que segons l’amiga Noe, he sigut membre de la “casta” andorrana (i no sé si pensa que ho continuo sent) puc entendre el que diu en relació a la desafecció dels ciutadans i a la distància que hi ha, en general, entre la classe política i els problemes concrets i reals, del dia a dia, dels ciutadans.
    Tanmateix, com a l’amic David Rios, em sap greu que hi hagi un excés de simplificació i que caiguem en el parany (des del meu punt de vista) de dir que tots els polítics som iguals, que tothom que fa política forma part de la “casta”.
    És cert -i l’amic Guillem Valdés- ho explica perfectament, que, sovint, masa sovint quan estem en la primera línia política, caiem en l’error (enorme !) de creure’ns els bons de la película i pensem més en el nostre ego que en trobar solucions als problemes i necessitats de la nostra societat.
    Però em sembla, de veritat, injust que una persona lúcida i intel·ligent com la Noemí, pugui comparar les incompatibilitats que pugui tenir una persona com Daniel Armengol amb les que pugui tenir en David Ríos (o les que podria haver tingut jo mateix, que també sóc funcionari). Noemí: de veritat, penses que és el mateix ?
    Noemí, penses que és el mateix votar SI o votar NO a la llei del matrimoni entre persones del mateix sexe ?
    Noemí, creus que la culpa per no arribar a un acord amb al Grup Mixt per presentar un recurs d’inconstitucionalitat és del David Ríos o del PS ?
    De veritat, Noemí, creus -de veritat (i perdona la redundància) que tots els polítics i tots els partits polítics que formem la “casta política” som iguals? No hi ha cap diferència ?
    3 juny a les 22:09 · Editat · M’agrada · 6

    Ferran Goya Tot el que volgueu, pero a mi que soc “marxista libresc” em sembla que els que més interés tenen en parlar de la “casta dels politics” ( en sociologia casta va lligada a una nul.la movilitat vertical i horitzontal) són els que no volen parlar d’una societat dividida en classes….. que són -per casualitat- les classes dominants
    3 juny a les 22:15 · M’agrada · 2

    Antonia Escoda Iupiiiii! ara si que m’agrades Ferran, anem a per coses series!!!!
    3 juny a les 22:18 · M’agrada · 2

    Ferran Goya No t’il.lusionis Antonia Escoda, he dit “libresc”
    3 juny a les 22:33 · M’agrada

    Antonia Escoda Vaja…. ara que començava a estar la cosa interessant… Menos egos i mes debat d’idees!
    3 juny a les 22:39 · M’agrada · 2

    Josep Mtnz Tot plegat veig massa “amics” cobrint-se les espatlles. Massa homogeneïtat ideològica. I només un “ruc dels cops” hi veig jo…
    3 juny a les 22:39 · M’agrada

    Antonia Escoda I lo be que s’ho deuen estar passant els observadors !!!! Juass!!!
    3 juny a les 22:40 · M’agrada · 5

    Josep Mtnz Si Antonia Escoda. I els que juguen a dues baralles…
    3 juny a les 22:41 · M’agrada · 1

    Noemí Rodríguez Bona nit a tots. Esteve em sembla molt interessant el que dius, i tambe el que demana el Ferran al diari. Em perdoneu si us responc dema? Veig que hi ha coses que no he sabut transmetre be. Intentare esmenar-ho dema. ( o acabar-ho d’espatllar)
    3 juny a les 22:46 · M’agrada · 3

    Josep Mtnz Noemí Rodríguez, amb tota la displicència i humilitat… si has d’esmerçar més paraules per explicar 2+2=4, malament rai. Al joc del gat i la rata més val no jugar.
    3 juny a les 22:47 · M’agrada

    Esteve López Noemí, gràcies pel teu comentari. Estaré molt content, demà, de veure que en penses de tot plegat. Jo sóc dels que penso que en política, en relacions humanes i socials, les matemàtiques, de vegades, no serveixen. No sempre tot és tan fàcil com dir que 2+2=4. Comparteixo el comentari del Josep Mtnz que al joc del gat i la rata -ni a d’altres jocs- més val no jugar-hi mai.
    3 juny a les 23:12 · Editat · M’agrada · 1

    Júlia Martínez-Illescas Crec que és un problema la limitació que te el debat electrònic. Jo vull dir que per mi la casta a que es refereix el Pablo Iglesias , a qui tb admiro com a portaveu del moviment Podem, no és la del David Rios, ni la de l’Esteve. Segons va explicar en el Objetivo no tots els polítics són casta. Son casta els que es perpetuen en el poder, s’enriqueixen amb la política, actuen com a lobbies, utilitzen la “porta giratòria”, manipulen partits polítics…..en fi, res que em recordi al David o l’Esteve
    3 juny a les 23:33 · M’agrada · 3

    Júlia Martínez-Illescas Ah!…jo en el text de la Noemí Rodríguez no entenc que es refereixi a tots els polítics com a casta, i el que no se per que s’autoinclou el David Rios com a tal.
    3 juny a les 23:37 · M’agrada

    Júlia Martínez-Illescas I la casta no són només polítics. Són banquers que defrauden millions i no van a la pressó, empresaris que sempre aconsegueixen licitacions públiques, presidents de grans equips de futbol……
    3 juny a les 23:53 · M’agrada · 2

    Esteve López Suposo, Júlia, que el problema de la limitació de caràcters que té el debat electrònic és el mateix que té el de fer una columna periodística -molt limitada en l’espai- per fer les matisacions que siguin necessàries per no ferir susceptibilitats i per perfilar clarament el missatge. És molt difícil escriure, en unes poques línies, una idea complexa, molt complexa, com és la de les relacions entre la ciutadania -que se sent, justament, decebuda i emprenyada per l’actuació de la classe o de la “casta” política- i el poder (el poder entés com a l’actuació d’aquesta classe o casta dirigent). Els “polítics”, ben segur, hem de fer una forta autocrítica de la nostra actuació, Jo personalment em penedeixo i demano disculpes per coses que he dit o fet i, sobre tot, per coses que no he dit o no he fet. Crec que el Guillem Valdés ho ha explicat força bé.
    La Noemí, en el seu article, posa en evidència el descontentament, la irritació i la ràbia que molts ciutadans senten envers la classe política.
    Però jo discrepo de la idea, que, els mitjans de manipulació de masses (que diria en Vicenç Navarro) de la dreta tradicional, fan en el sentit que tots els polítics són iguals. Jo crec que això no és veritat. Tots els “polítics” no són iguals, ni totes les persones que es dediquen o s’han dedicat a l’activitat política són iguals, ni ho fan per les mateixes raons ni per defensar els mateixos interessos, personals o de classe.
    I si així fos, si tots els polítics som iguals … quina és l’alternativa ?
    A mi, personalment, m’agrada el Pablo Iglesias i el que representa. “Podemos” representa la materialització d’un descontent, d’una desafecció dels ciutadans per una determinada manera de fer política. Per les portes giratòries. Per l’avarícia d’alguns. Per la corrupció i el nepotisme. Per … Cal que els partits polítics, tots, però especialment els d’esquerra, fem una autocrítica severa de la nostra actuació i entenem que si els ciutadans estan emprenyats és per culpa nostra !
    Però, crec, de veritat, que aquest “mantra” : “Tots els polítics són iguals”, és molt injust !
    Ahir a les 00:31 · M’agrada · 8

    Josep Mtnz És ben curiós com afloren els nervis, les justificacions i els missatges “enllaunats” davant el temor que alguns, encara que formin part d’unes altres estructures polítiques forànies, puguin arribar a remoure cadires i poltrones. Por al contagi, potser?
    Es necessita un canvi, profund, de discurs, un nou missatge i, sobre tot, una nova forma de fer les coses. En definitiva, un nou punt de vista que posi a cadascú allà on li pertoca. Els que han de manar que manin i els que han de gestionar que treballin i obeeixin als interessos generals de la manera més honesta possible. Per a això se’ls paga, i generosament. Tan difícil és d’entendre això?
    Ahir a les 00:46 · Editat · M’agrada · 1

    Yvan Lara Torno a “lo” meu: aquest post de l’Esteve ja sembla molt més el d’algú que, tan sols amb les seves paraules, demostra que no és casta… Debat interessant. Estarem atents demà!
    Ahir a les 00:53 · M’agrada · 2

    Júlia Martínez-Illescas Jo crec que ningú ha dit que tots els polítics són iguals. La casta es distingeix fàcilment. Ataquen de manera ferotge a Podem. Rosa Diez diu que s’assembla al Front Nacional, Felipe Glez que són perillosos i representen la política bolivariana…..la casta te molta por, i te raó de tenir-la. Podem representa l’alternativa a la vella política, la regeneració que reclama la societat. Jo comparteixo amb la Noe el somni de que pugui sorgir un Podem a l’andorrana…..
    Ahir a les 00:58 · M’agrada · 3

    Ricard de la Casa Bon dia a tothom. Permeteu-me un canvi de punt de vista.Un dels problemes que detecto al debat (fins aquesta mati, ara són les 7,21), és d’etiquetes.

    En definitiva una etiqueta (aquí: CASTA) serveix per manipular la informació de manera senzilla i rapida (per això les utilitzem). Com totes les etiquetes i el seu us, deixem fora, i cada un deixa fora, part del seu contingut i per tant es produeix un desajust entre el que percep un i el que percep l’altre. És com si cada un parla un idioma diferent i els dos tenen dificultats a entendre el que diu l’altre (el missatge no arriba clar i entenedor).

    La focalització de cada un d’ells (la utilització de l’etiqueta i el seu significat real –> per cada un d’ells) no necessàriament conté els mateixos elements i d’aquí que tots dos tenen una part de raó sense estar del tot equivocats o millor dit, sense tenir tota la raó.

    Per exemple al debat es parla de CASTA sense matisos i com totes les coses, mai res és de color blanc pur o negre intens, les matisacions grisoses són a l’ordre del dia. En realitat la CASTA també té nivells, podem parlar de CASTA al 100%, al 50%, al 25% al 10%…

    De fet si filem prim i intentant (que serà impossible fer-ho del tot) aproximar-me a l’us que jo crec que en fa Pablo Iglesias, CASTA no seria qualsevol polític que té un càrrec (tant public com no, vull dir dintre de l’escala de poder del mateix partit que el sustenta). Altres poden pensar el contrari Per què? Perque acceptes jugar amb les cartes del joc que ens hem donat i per tant al acceptar-les les utilitzes. La manera com ho facis i ara estic parlant d’ètica, determinarà si en formes part i el teu grau de CASTA. També podríem parlar de les connotacions que aporta la mateixa paraula: CASTA conté, en l’us que en fa Iglesias, connotacions negatives i per tant si l’associes a qualsevol cosa estaràs associant aquestes connotacions negatives, exemple tendencios: Casta = Polítics.

    La pregunta és: podem associar-ho d’una manera tan poc ortodoxa? No és injust fer-ho d’una manera tan simplista?

    Ara mateix Pablo Iglesias diria que ell i els seus companys no formen part de la CASTA i depenen de com entenguis l’etiqueta pot tenir raó o no. Per mi, per posar l’exemple més senzill, Pablo i els seus 4 companys europarlamentaris ja formen part de la CASTA i molts dels quadros dirigents del seu partit (col·lectiu) també. I ara podríem matisar i dir que la seva integració en la CASTA és mínima, però si volen actuar, proposar canvis l’han de fer des de dintre… que és just el que acaben de fer. És dolent per ells formar part de la CASTA? Segons el meu parer no, és just el que cal fer.

    D’aquí provenen les matisacions de què no és el mateix un conseller general que un conseller de comú, no és el mateix l’alcalde de Madrid que un regidor d’un poble de 300 habitants. De fet no és el mateix ni es pot comparar dos regidors de la ciutat de Barcelona per complicar les coses.
    Ahir a les 08:16 · M’agrada · 3

    Antonia Escoda Bon dia !
    Per més que em llegeixo i em rellegeixo l’article de la Noemi, no hi he vist allò tan ofensiu que hi llegeix el David. I el problema del debat em sembla a mi ,és que hem reaccionat tots plegats realment com a Casta (llegiu coma secta si voleu). Mentre no siguem capaços de fer autocritica de manera serena, ens comportarem com a Casta. Oh es clar, no son comparables els nostres tics de Casta amb els que estan apoltronats des de fa segles en el poder… Però admeteu que reaccions tant virulents demostren que tots plegats no estem disposats a aguantar una unça de critica…
    D’altra part, i el que n’extreuria és el fart de riure que amb aquestes discussions, totalment esterils d’altra part, s’estan fent els de la Casta-Casta….
    Ahir a les 08:59 · M’agrada · 8

    Josep Mtnz Penso el mateix Antonia Escoda. La virulència dels que se senten ofesos queda embolcallada pel fariseïsme de la mateixa ofensa. Crits i plors i grans cops al pit. Un fart de riure tot plegat, si.
    I “tourner autour du pot”, com diuen els francesos, per no entrar al fons del problema i/o respondre les preguntes realment importants que avui els fa la gent.
    Ahir a les 09:04 · M’agrada · 1

    David Rios http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0027631
    GDLC – casta
    http://www.diccionari.cat
    Diccionari Llengua Catalana, Enciclopèdia Catalana
    Ahir a les 09:09 · M’agrada · 2

    David Rios casta

    [s. XV; d’origen incert, possiblement d’un germ. gòt. *kasts ‘grup d’animals, niada’]

    f 1 Raça, llinatge, estirp, d’homes o d’animals. Un personatge nat de digna casta. De quina casta és aquest animal?

    2 Mena, qualitat, natura, d’una persona o d’una cosa. De bona casta. De mala casta.

    3 RELIG OR A l’Índia, cadascun dels estaments, generalment hereditaris, que formen la divisió jeràrquica de la societat.

    4 p ext i fig Classe o ordre de persones que, a base de privilegis hereditaris, de professió, etc., té un esperit d’exclusió respecte a les altres classes de la societat. La casta nobiliària, militar. Esperit de casta. Tenir algú els prejudicis de la seva casta.

    5 ENTOM En els insectes socials (abelles, formigues, etc.), grup de funció especialitzada.
    Ahir a les 09:09 · M’agrada · 2

    Josep Mtnz CASTA:
    Es un sistema social en el que el estatus personal se adjudica de por vida, por tanto en las sociedades organizadas por castas los diferentes estratos son cerrados y el individuo debe permanecer en el estrato social en el que nació.
    Las características que diferencian los distintos estratos sociales son: la raza, la religión, etc.. que por accidente adquiera al nacer y con lo cuál no puede cambiar.
    Las sociedades de castas pueden verse como sociedad de clase en la que se adquiere clase social con el nacimiento. Los sistemas de castas rechazan las relaciones estrechas con miembros de otras castas.
    Esa “pureza” de castas suele mantenerse mediante regla de endogamia, el matrimonio debe ser entre personas del mismo grupo social.
    Giddens, A. (2009): Sociología, Madrid, Alianza Editorial
    .
    http://es.wikipedia.org/wiki/Casta

    Casta – Wikipedia, la enciclopedia libre
    es.wikipedia.org
    El sistema de castas es una manera particular de estratificación social al que s… Mostra’n més…
    fa 23 hores · M’agrada · 1

    Júlia Martínez-Illescas M’esteu xafant la columna de dissabte !!!!!…. Ja està be!!!!…. I jo sóc de les que tinc dificultats per escriure, així que no podeu pensar que m’he copiat David Rios……je,je….
    fa 23 hores · M’agrada · 2

    Antonia Escoda “ese no es el debate, si nos quedamos siempre en la “cáscara” nunca llegaremos a las semillas” (Twittero Anonim)
    fa 23 hores · M’agrada · 5

    Ricard de la Casa Completament d’acord Antonia Escoda en el cas de la meva aportació la pensava més com una matisació per tenir en compte a l’hora d’exposar les diverses argumentacions.
    fa 23 hores · M’agrada · 1

    Enric Garcia Lopez M’agrada molt aquest debat, com no puc possar un m’agrada a tots, ho faig així.estic revivint, a la practica, els emus estudis de ciència política, uqe eren teo
    fa 22 hores · M’agrada

    Rossend Areny ヅ Cada cop tinc més ganes de deixar la política. Que ho faci algú altre. Estic cansat que se’ns consideri “classe política”. Jo no sóc d’aquesta classe. Sóc un treballador i prou.
    De totes maneres, totes les opinions respectades, la democràcia permet que tothom intenti canviar les coses des de dins, clar. De moment no hi ha cap altra manera.
    Personalment, jo no ho estic aconseguint. Ni des de fora ni des de dins.
    Per això em fa més mal sentir-me inclòs en una casta/classe/clan/club del que no formo part.
    Ainsi soit-il… Ainsi soit fait.
    fa 21 hores · M’agrada · 8

    Nat Laguens ainsi sois je…
    Mostra la traducció
    fa 21 hores · M’agrada · 1

    Ferran Goya en portuguès casta= varietal de vi; en això jo soc bastant eclectic: ull de llebre, sirah, cabernet, garnacha, carinyena, tinta de toro, verdejo, pedro ximenez, Si Pablo (diu) tonteries, jo també m’hi apunto. Com aquella dels “mayordomos de los poderes financieros”. ¿No sap Pablo Iglesias que els majordoms sempre acaben traïnt al marquès?
    fa 19 hores · M’agrada

    Marisol Fuentes En què et bases Pere López Agràs per afirmar amb tanta rotunditat que l’Associació de professionals de la comunicació (no només de periodistes que treballen en mitjans) està desestructurada, té pocs afiliats, no fa feina i no es posa d’acord en res? Gràcies.
    fa 19 hores · M’agrada · 4

    Ferran Goya això fa bona pinta Marisol Fuentes!!!
    fa 19 hores · M’agrada · 1

    Felip Gallardo Jo prefereixo la de Viquipèdia que diu que ” La casta de paraula pot també just generalment referir-se a qualsevol sistema rígid de distincions culturals o socials.” No crec que es parli d’edat…en fí, que tothom respecta les opinios de tothom, però….
    fa 19 hores · M’agrada · 2

    Marisol Fuentes No, no, defujo de polèmiques. Només ho vull saber.
    fa 19 hores · M’agrada

    Rosa Gili Casals Sense voler entrar en polèmiques, comparteixo totalment el què diu el Rossend. Cansa la generalització de que tots els què estem posats a dins, hi siguem per interessos… I no vull entrar en si ho ha dit algú o no, es percep dia sí dia també. Sí, és un honor ser-hi però no tot és de color rosa. És bo recordar que els càrrecs electes són càrrecs als quals tothom pot postular. Cal tenir clar que són temporals i que haurien de durar el temps que duri l’idealisme i les ganes de millorar la nostra societat i això, sempre i quan, ho decideixi el poble. En contrapartida rebem un sou (alguns)sacrifiquem temps lliure, família i salut i rebem garrotades a punta pala. Tal i com diu el Rossend, el dia que algú trobi una millor manera de canviar el sistema, seré la primera en interessar-m’hi. Mentrestant, la situació és la què és i desprestigiar-ho tot i tothom és la millor manera per fer q entre tots tirem la tovallola i deixar la via lliure a qui sí hi és per interessos (que evidentment també existeixen). I com diu el Rossend, hi han molts dies en què et demanes si val la pena tot plegat…
    fa 16 hores · M’agrada · 7

    Ferran Goya http://deportes.elpais.com/…/act…/1401468229_380378.html

    “Creo en los políticos. Alguien tiene que tirar de este tren”
    deportes.elpais.com
    Del Bosque ganó un Mundial, después una Eurocopa y ahora se enfrenta a otra Copa del Mundo. Destacan de él su bondad
    fa 16 hores · M’agrada · 1

    Felip Gallardo ostres, només faltava això…ara sí, plego d’aquest tema
    fa 16 hores · M’agrada · 1

    Noemí Rodríguez Bona tarda a tothom. He estat rellegint tot el que s’ha dit. Aquí i al Diari. He rellegit la meva columna i francament hi ha coses que se m’escapen.
    fa 15 hores · M’agrada

    Noemí Rodríguez No vull tornar a escriure cap parrafada. Entenc que aquest no és el millor lloc, ni el millor llenguatge per mantenir un debat d’idees complex, per tant em limitaré a fer unes quantes apreciacions- que poden ser compartides o no, evidentment- i per part meva si ha de continuar el debat estaré encantada de fer-ho amb qui vulgui, davant un cafè o un soparet.
    fa 15 hores · M’agrada · 2

    Noemí Rodríguez Tinc la sensació que no s’ha entés o no s’ha volgut entendre el que jo volia expressar en la meva columna. A tots aquells que us heu sentit acusats, menystinguts o tractats injustament us demano: sempre heu votat el que volíeu al Consell, al Comú en els comitès? fins a quin punt heu donat suport o heu girat l’esquena a decisions/idees/lleis/ col·lectius només per qui les presentava o les impulsava? Fins a quin punt, durant el temps que fa que us dediqueu a la política heu acceptat un cárrec o rebutjat un càrrec amb por de com us podia afectar les decisions que en sortíssin de la vostra responsabilitat? fins a quin punt heu fet declaracions parcials, falses…bé, diguem-ne que parcialment certes, estrafetes, manipulades o tangencials, perquè no es pot dir tot, perquè no s’ha de desvetllar l’estratègia, perquè qui pega primer pega dos cops? Jo us conec. Poc o molt us conec personalment a la majoria, i sé que la gran majoria teniu bona intenció. Que molts en poseu ganes i que no és fàcil, sobretot en un entorn que es queixa molt i participa poc.
    fa 15 hores · M’agrada · 5

    Noemí Rodríguez Cap dels que heu estat ocupant o ocupeu càrrecs de responsabilitat em podeu dir mirant-me als ulls que MAI. perquè- ens agradi o no aquest és el joc de la política. el joc d’una classe predominant que s’ha fet les regles del joc a mida, i que o aprens a jugar segons a aquestes normes o quedes fora. d’això és del que parlava l’article. I qui juga segons aquestes normes sense esperit de canvi, ajuda a perpetuar-les.
    fa 14 hores · M’agrada · 6

    Noemí Rodríguez Per això parlo de casta. perquè heu acceptat jugar i perpetuar les normes d’un joc que avui ni és just, ni és democràtic ni ens val una merda- ja em perdonareu la confiança-
    fa 14 hores · Editat · M’agrada · 5

    Noemí Rodríguez Comentaris a l’ofensiva com els del Pere, o a la defensiva com els del David em refermen encara més- lamentablement- de la manca de cintura política, preparació i capacitat de diàleg d’alguns dels que jugueu a ser diferents.
    fa 14 hores · M’agrada · 4

    Noemí Rodríguez I em sap greu. Però és el que tenim. Una esquerra fragmentada, ideologicament inconnexa i reactiva a la crítica, incapaç d’oferir una idea de país coherent al gruix de la ciutadania i que bascula entre oferir un pacte d’estat a la majoria i fer-vos oposició entre vosaltres – uns i altres plens de ressentiments personals-. De l’altra banda una dreta que es frega les mans veient com us poseu en evidència en el facebook d’una periodistilla, perquè ells està clar que no s’han donat per al·ludits.
    fa 14 hores · M’agrada · 6

    Noemí Rodríguez Sort que he dit que no volia fer una parrafada.
    fa 14 hores · M’agrada · 1

    Rosa Gili Casals Bona tarda Noe, abans que tot dir-te que si he decidit intervenir finalment en aquest debat virtual, és perquè ha obert un tema que ja fa molt temps que em preocupa (n’hem parlat moltes vegades en les teves tertúlies i per tant, ja saps de què parlo): la desafecció política. No vull entrar en valorar els malentesos que hi han pogut haver aquí perquè probablement marxen de visions diferents d’una mateixa cosa i per tant, no és això el què més m’interessa. Probablement sí que estem una mica disgustats pels comentaris que se senten en general, pel tracte que ens dónen alguns mitjans de premsa que des de la grada es permeten quantificar i qualificar el treball que fem sense saber ni tenir en compte els mitjans humans i materials amb els quals treballem. Personalment m’agrada sentir crítiques, encara que no siguin bones i intento aprendre d’elles per rectificar i millorar. Ara bé, algunes semblen més desqualificacions personals que no altra cosa (i que quedi clar que no ho dic per tu!).
    fa 14 hores · M’agrada

    Rosa Gili Casals Per la resta (i sense que això vulgui dir que m’hagi sentit menyspreuada pel teu article), només voldria que quedés clar que personalment tinc la consciència tranquila i que tal i com deia sovint el company Sisco Casals, crec que em puc continuar mirant al mirall. Estar clar que estar en un partit polític o en qualsevol associació implica respectar el joc democràtic i pot passar que algun dia (o bastants dies), no comparteixis al 100% la visió de la majoria. Això no passa solsament en política… La unió fa la força i el que pots aconseguir canviar en grup difícilment ho podràs fer tot sol. Llavors, tens vàries opcions: o consideres que el què ha decidit la majoria és acceptable (tot i que tu ho haguessis fet diferent), o marxes del grup perquè no et sembla inacceptable el què s’està fent (en un moment donat, m’ho vaig plantejar però vaig preferir lluïtar pel que pensava que era just) i te’n busques un altre; o bé o et quedes sol fent la pataleta i poques coses faràs canviar.
    fa 14 hores · M’agrada · 2

    Rosa Gili Casals Crec que el més important és estar disposat a marxar d’allà on ets, a deixar el càrrec si realment no estàs en acord amb tu mateix. Sobre les normes del joc, potser caldrien canviar coses sí: sistema electoral per exemple, funcionament dels comuns…Però tal i com deia abans, el sistema s’ha de canviar des de dins i així ho intentem fer molts de nosaltres. Personalment, he lluïtat per unes quantes coses, en les quals creia totalment i sí, hi he deixat unes quantes plomes però la perseverència, l’idealisme i la justícia han acabat guanyant. El què està clar és que tot això demana molt temps, molta energia que si la poses aquí, no la tens per altres coses… Una abraçada
    fa 14 hores · M’agrada · 1

    Sílvia Mosquera Es exactament a això al que em referia en un comentari Rosa però fent referencia als votants, tots hem de ser una mica “polítics” i estar en acord amb un mateix. Perquè CASTA tal com ho entén l’Iglesias son els que tenen el poder econòmic i fan tot el possible perquè les coses no canviïn, i de CASTA no només n’hi en política, hem de saber diferenciar.
    fa 14 hores · Editat · M’agrada

    Sílvia Mosquera Es fàcil dir que la societat sent desafecció envers els polítics, es una postura còmoda.
    fa 14 hores · M’agrada · 1

    Rosa Gili Casals Acabo de llegir molts comentaris que no havia vist ja que el mòbil me’ls havia “amagat”. Al final de tot, el què penso i em ve reforçat per molts missatges que acabo de llegir ara, és que al final a alguns ja els va bé aquesta tendència a generalitzar. Us sona allò del “divide y vencerás”. Mentre tots els que volem que aquesta societat canviï ens dividim, altres es freguen les mans i s’ho miren des de la grada constatant que encara els hi queda
    fa 12 hores · M’agrada · 2

    Rosa Gili Casals els queden molts dies de glòria…
    fa 12 hores · M’agrada

    David Rios Veig que el tema plantejat dóna molt de joc. Moltíssimes gràcies a tots els que heu fet el pas de participar en el debat. Maria Soto Simon Josep Estefanell Miro de la Jonquiere Pere López Agràs Ferran Goya Josep Mtnz Francesca Alvarez Noemí Rodríguez Nat Laguens Juli Fernandez Blasi Guillem Valdes Mònica Codina Xavi Palma Yvan Lara Antonia Escoda Sílvia Mosquera Esteve López Júlia Martínez-Illescas Ricard de la Casa Enric Garcia Lopez Rossend Areny ヅ Marisol Fuentes Felip Gallardo Rosa Gili Casals
    fa 12 hores · Editat · M’agrada · 9

    David Rios M’alegra molt haver encetat un debat que ha arribat a més d’una vuitantena de comentaris
    fa 12 hores · M’agrada · 3

    David Rios Algú podria pensar que m’he posat en un jardí en el que no m’hauria d’haver posat. Però si ho he fet ha estat per tres raons:
    fa 12 hores · M’agrada · 1

    David Rios 1.- M’agrada escoltar les opinions de la gent. Val a dir que no m’agraden – tampoc soc de pedra ni ruc – escoltar atacs personals, però al final tot s’acaba entomant. Em quedo amb aportacions molt positives, algunes de les quals en contra dels meus plantejaments.
    fa 12 hores · Editat · M’agrada · 4

    David Rios 2.- Tinc clar que a les xarxes socials s’hi ha d’estar a les verdes i a les madures. Crec en l’ús de les xarxes socials per fer política, com a eina de proximitat amb la ciutadania. I tinc clar que no sempre el feedback ha de ser positiu. La societat en xarxa tambe és plural
    fa 12 hores · M’agrada · 4

    David Rios 3.- Reconec que soc pacient i puc aguantar crítiques dures i fins i tot, suporto força bé els anònims del diari, però tinc un punt feble -un taló d’aquiles- allà on si em toquen no puc evitar tornar-m’hi. La cantarella de “tots els polítics són iguals”. Em revolta. Ho sento, pot més que jo. Quan la sento no puc evitar replicar. Ja em perdonareu si m’exalto però és la meva falta.
    fa 12 hores · M’agrada · 4

    David Rios Finalment acabar tal com vaig acabar al començar: “és la meva humil opinió”
    fa 12 hores · M’agrada · 4

    Josep Mtnz Gràcies a tu David Rios per no acabar “trencant la baralla”.
    Fa 11 hores · M’agrada

    Josep Mtnz Jo voldria fer una pregunta de la qual encara, i ara menys, no tinc resposta i que, dia a dia, es fa més obscura:
    Què és, exactament, el joc democràtic ?
    A veure si és que el joc té diferents variants……Mostra’n més…
    Fa 11 hores · M’agrada

    Josep Mtnz Felip Gallardo, plegues? alguna cosa o comentari se m’ha escapat…
    Fa 11 hores · M’agrada · 1

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s