Família

Les parelles homosexuals han de tenir els mateixos drets que les heterosexuals. Fins i tot en l’àmbit de les adopcions. És la posició del govern i la de bona part dels països civilitzats, que ningú pensi que estem sent transgressors. Malgrat els prejudicis d’un nucli dur reaccionari, el respecte a la persona –al marge de la seva identitat sexual– sembla que també arriba a casa nostra. Ser homosexual no és una malaltia. Ser homosexual no és ni una perversió, ni un vici. Ser homosexual no es transmet ni per actitud, ni per educació. El 99% de nois i noies homosexuals s’han criat en famílies heterosexuals. I el principal problema que han tingut en molts casos ha estat la por al rebuig. Els valors humans, la decència, l’honestedat, la generositat i la capacitat d’estimar no estan vinculats a l’orientació sexual. Si l’objectiu últim del matrimoni és tenir fills, per què no dissolen els vincles matrimonials entre les parelles estèrils? Per què no es condemna el sexe en la vellesa? Per què hi ha capellans amb fills? Si els nens i nenes tenen dret a un pare i a una mare, què fem amb aquells pares i mares que en algun moment i –sense caure en cap delicte– van desistir de fer la seva feina? Els nens i nenes tenen dret a ser estimats, a créixer sans en un entorn segur i harmònic i que els ajudin a esdevenir persones autònomes i útils per a la comunitat. Si tenen dos pares, dues mares, un pare i una mare, dos avis o viuen en una família reconstituïda avui és més problema de qui mira que de qui ho viu. Les lleis haurien de donar resposta als ciutadans, no als prejudicis.

26 thoughts on “Família

  1. En France nous connaissons ce genre de propagande récurrente homosexualiste LGBT , consistant à faire croire que l’homosexualité serait normale et serait une alternative à la sexualité naturelle .

    La réalité est que l’homosexualité est un comportement contraire à l’ordre biologique, c’est l’apartheid des sexes par le rejet du sexe opposé , considérée jusqu’en 1993 comme maladie par l’OMS,et rayé de la liste des maladies de l’OMS pour des raisons politiques, de lobbying et non médicales,alors qu’aujourd’hui des scientifiques avancent des troubles hormonaux et génétiques.

    Nous avons été des millions à manifester contre la dénaturation du mariage ,pour que le mariage soit respecté à sa juste définition authentique , et à militer pour défendre le droit supérieur à l’enfant d’avoir un père et une mère,alors que les homosexualistes prônent égoïstement le droit à l’enfant .
    Il n’est pas sain de priver volontairement un enfant du père et de la mère et de lui imposer un environnement homosexuel en lui faisant croire qu’il est issu de 2 hommes ou 2 femmes .

    Les homosexualistes pour justifier leurs revendications de mariage et de parentalité , ont utilisé l’argument de la stérilité chez les couples normaux , mais la stérilité est reconnue en France par la sécurité sociale comme maladie , donc partant de ce principe l’homosexualité est donc une maladie ?
    C’est comme les transsexuels en France qui ne veulent pas être reconnus comme malades , mais qui veulent que la sécurité sociale payent leurs opérations et traitement hormonaux .

    1 an après la légalisation de manière fascisante et anti-démocratique, de la dénaturation du mariage et de l’adoption par les duos et paires d’homosexuels , ou le gouvernement socialiste a réprimé les manifestations d’oppositions,à refusé le référendum voulu par 75% des français ( aucun pays « démocratique » et « civilisé » n’a accordé la mariage et la parentalité homosexualitste par référendum,mais toujours en force par voie parlementaire ) , nous faisons le constat suivant :
    Des pays comme la Russie ont fermés l’adoption d’enfants aux couples normaux en France .
    Les homosexualistes veulent désormais se marier dans les églises
    Les homosexualistes viennent endoctriner les enfants dès l’école primaire .
    Le gouvernement socialiste impose désormais aux enfants la théorie du genre dans les écoles , avec des livres comme « PAPA porte une robe » ou « Jean à deux mamans ».

    Parler de pays civilisés relève du racisme , comme hier l’occident justifiait la colonisation pour civiliser les races inférieures ( Jules Ferry,Leon Blum ) , je pense que l’homosexualisme est un nouveau fascisme, c’est l’auto-destruction de la civilisation européenne,des racines chrétiennes comme l’affirme ouvertement les franc-maçons comme Vincent Peillon en France , il est navrant que la principauté d’Andorre , de racine chrétienne , et pays qui défend sa souveraineté , qui est en dehors des directives de Bruxelles, entre dans le jeu du nouvel ordre mondial dicté par une minorité de pays occidentaux et par la franc-maçonnerie internationale .

    M'agrada

  2. Noe, et podries haver estalviat pràcticament tota la columna: amb l’última frase -brillant- n’hi havia més que prou (ara truco a la botiga i encarrego uns quants marcs per emmarcar-la 😉 ).

    La clau empírica per entendre-la, però, ens la dóna la frase anterior. Totalment cert: tots els que tenim / compartim / coneixem famílies diferents del model papa-mama-parejita-gos tenim claríssim que cap dels seus membres és conscient de tenir cap problema, viuen la seva normalitat amb una tossuda normalitat i amb cap ganes que ningú els salvi de res.

    Sóc conscient que deu fer molta mandra redactar columnes com aquesta, quan sembla que t’estàs repetint. Comentaris com alguns dels anteriors demostren, però, que encara és necessària molta pedagogia… Gràcies!

    M'agrada

  3. La sociedad se está desmoronando,porque la familia,la institución mas antigua y base de la humanidad está siendo atacada desde diferentes ángulos,dando como resultado una sociedad podrida.
    La generación podrida es el resultado de ideas destructivas y disolutivas, portadoras de decadencia que empiezan a dominar en la sociedad. Comparables a un veneno, producen la degeneración, la pérdida de todos los valores fuertes, el triunfo de los valores decadentes, sustraen la vitalidad al cuerpo social y esterilizan la cultura.
    El daño que pueden hacer es en un primer momento limitado, pero cuando pasan una o dos generaciones revelan todo su potencial.
    Una nueva generación toma el relevo, totalmente formada en los antivalores de la decadencia.
    Entonces la caída se hace vertiginosa, no solamente domina la ideología de la disolución sino que la misma calidad humana se hunde, la decadencia se anida y toma el control de las instituciones, la enseñanza, la cultura. Esta es la generación podrida que ya ni siquiera es capaz de ver la propia degradación.

    M'agrada

  4. Quants homosexuals o lesbianes hi ha a Andorra?Hi ha algun cens? D’aquests, quants volguessin casar-se? D’aquests últims, quants volguessin adoptar un nadó? Posem que siguin 5 parelles que es vulguin casar, i dues parelles que vulguin adoptar un nen. De debò algú creu convenient muntar tal circ ?
    Però és que ens hem perdut la raó? No conec NINGÚ que li importi el més mínim aquest assumpte.Perquè feu tanta publicitat a l’assumpte?
    A qui si li importa és al feminisme internacional i politic, en termes electorals encoberts i control de natalitat
    Si us plau, ja n’hi ha prou de demagògia barata.

    M'agrada

  5. Penso que el debat no s’emmarca bé. El dret a adoptar no existeix. Ni per a parelles heterosexuals ni homosexuals. Existeix el dret del menor a tenir una família i per tant el debat s’hauria d’enfocar des del menor i no des dels progenitors.
    De totes formes, es fa molta demagògia amb el tema: a Andorra no hi ha menors en situació d’adoptabilitat i quan hi hagi algun cas, el criteri psico-social que s’aplica (aquí i a la resta de països) és que es prioritzin parelles heterosexuals.
    Pel que fa a l’adopció internacional, no hi ha països que acceptin sol·licituds de parelles del mateix sexe. Excepte Brasil.

    Estic a favor de la igualtat de drets. En països més grans pot ser que la situació sigui diferent (més menors en situació de risc / adoptabilitat… ) però en el cas en concret d’Andorra em sembla que s’ha creat una problemàtica que no existia. El que vull dir és que a la pràctica aquesta llei no canviarà res. Un benefici, això sí, és que una persona podrà adoptar el fill del seu cònjugue del mateix sexe, donant cobertura legal a situacions que a la pràctica ja existeixen.

    M'agrada

  6. Sempre he sigut hereva d’un poema de la M. Mercè Marçal: “A l’atzar agraeixo tres dons: / haver nascut dona, / de classe pobra / i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de saber-me / tres vegades rebel.” Potser és per això que, malgrat les discrepàncies amb la Noe (que són moltes) i que sempre m’he sabut dona enamorada d’homes, no-mare per decisió pròpia, antifeminista per convicció (si sóc antimasclista, no veig perquè he de ser feminista), recelosa quant als conceptes “família”, “parella”, “societat”…, desconfiada a ultrança davant conceptes com “vici”, “valors humans”…, avui, davant segons quins comentaris, em confesso homosexual, feminista, mare amargada per no haver tingut fills i tot allò que calgui confessar perquè els marginats d’aquesta nostra societat sentin que tenen algú (encara que sigui una dona, de classe pobra i nació oprimida) al seu costat. I em refermo, ara parafrasejant la Marçal, “tantes vegades rebel com calgui”.

    M'agrada

  7. En el moment en què a hores d’ara encara hi hagi persones que gaudeixen de més drets que d’altres, això dóna peu a continuar fent prejudicis contra aquest col.lectiu i haver de llegir comentaris com els anteriors. Crec que seria necessària urgenment la regulació d’aquests drets per a aquestes persones, mes que res perquè de cop farien callar algunes veus molt malsonants.

    M'agrada

  8. La naturalesa és sàvia i intentar canviar-la pot ser possible. Jo no faré cap més comentari, drets per tohom però també obligacions. Si jo fos Gay ja sé el que tindria de fer per tenir un fill i viceversa si fos dona (encara més fàcil). Les lleis existeixen però sempre hi ha el buit legal.
    A mi no em cal cap llei, ni cap dia de festivitat, ni cap llei que em recolzi, ni reivindicacions, ni ningú que em defensi, únicament sent una bona persona i no fent mal a ningú ja n’hi ha prou.
    I finalment si la gent s’estima, visca l’amor veritable.

    M'agrada

  9. Els valors humans, la decència, l’honestedat, la generositat i la capacitat d’estimar no estan vinculats a l’orientació sexual. Si l’objectiu últim del matrimoni és tenir fills, per què no dissolen els vincles matrimonials entre les parelles estèrils? Per què no es condemna el sexe en la vellesa? Per què hi ha capellans amb fills? Si els nens i nenes tenen dret a un pare i a una mare, què fem amb aquells pares i mares que en algun moment i –sense caure en cap delicte– van desistir de fer la seva feina?

    Noemí amb els esmentats paragrafs, crec que t’has passat de frenada.

    M'agrada

  10. Nena…parla per tu i deixa de costat el “sabelotodo”. En tot cas exposés un punt de vista que ni té que ser el correcte per a tots ni ha de ser el correcte. Madura i no siguis tant egoista. Frena dona…

    M'agrada

  11. Les parelles homosexuals han de tenir els mateixos drets que les heterosexuals. Totalment d’acord!, però veig amb por i tristesa que encara hi ha gent que volen fer diferencies entre ésser humans.

    M'agrada

  12. Em quedo realment sorprés de comprovar que al nostre “avançat” país encara hi ha postures radicals com les que llegeixo en aquesta columna.
    Vigila Noemí Rodríguez, el temps de cremar bruixes a la plaça major potser encara no ha passat. Però si et cal ajuda i recolzament, compta amb mí.
    I a tots/es aquells/es que encara viuen en el ranci món de la discriminació i l’absurd, proposo que se’ls arreplegui amb una pala i, com als apestats, se’ls faci baixar Valira avall. La merda millor no tenir-la a casa.

    M'agrada

  13. Noemí, totalment hal▪lucinada de constatar els comentaris reaccionaris que ha suscitat la teva columna que comparteixo al 100%. En línia amb l’Yvan i la Roser, també reafirmo tot el meu suport a totes aquelles persones discriminades per raó del seu gènere, raça, orientació sexual, discapacitat… senzillament perquè per sobre de les consideracions d’uns i altres i de qualsevol ordenament jurídic nacional hi ha allò que massa sovint s’oblida: el respecte als drets humans.

    M'agrada

  14. Gràcies a tots per comentar.

    Malgrat no compartir moltes de les coses que es diuen, i malgrat que massa sovint es cau en l’insult o l’atac personal quan no hi ha altres arguments per defensar el que pensem. És legítim, suposo, però poc convincent.

    Dos conceptes molt interessants els del Ramon Tena: Tota la raó. No hi ha dret a adoptar, sinó dret a tenir una família per part del menor. Aquí del que es parla- entenc jo- és de si dos pares o dues mares poden atendre, formar i estimar un menor amb les mateixes garanties que un pare i una mare…per mi, la resposta és si, sense cap mena de dubte.
    I l’altra: regular la situació de famílies homosexuals que viuen amb indefensió aquesta situació en cas que falti un dels cònjuges. Només per això ja cal posar-se a treballar per solucionar-ho.

    Gràcies també a tots els que d’una manera o una altra us revolteu contra la injustícia i els prejudicis. Hi ha molta feina – i pedagogia- a fer.

    M'agrada

  15. Quan llegeixo certs comentaris, em demano on va la societat. Aquest integrisme de pa sucat amb oli que no vol ni que fem humor amb la religió, que diabolitza les caricatures encara siguin de Mahoma. Que és intolerant amb la diferència, per no dir racista i xenofob Fa por al llegir alguns dels comentaris que els que vivim en el pecat també s’ens cremarà a l’altar de la santa inquisició. Hem de vigilear, pot ser seran negacionistes i revisionistes i aviat fins i tot les teories de Galileu no tindran curs. Que totes les galaxies de l’univers giren al seu voltant i alrededor del seu melic. No ho sabiueu?

    M'agrada

  16. Mare meva!!! El segon comentari (el que està escrit en francés del tal patriotebbr) m’ha deixat clavat a la cadira cinc minuts. El pobre “Monsieur” realment s’ha quedat perdut en temps immemorials i no es mereix ni ser llegit, n’hi ha d’altres que tambè són per llogar-hi cadires. A mi el que encara em sobta és que desprès quan parlem de segons quins països diem que estan desfasats en el temps i que s’han quedat enrere i tal qual, quan aquí estem a la cua de tot però anem de sobradets fent-nos els moderns. Deixeu viure a cadascú com li dongui la gana collons!! Més pesats que la pudor ja. ÀNIMS NOE.

    M'agrada

  17. Noemí, a la pregunta de si dos pares i dues mares poden atendre al menor igual de bé que un pare i una mare, penso que depén. No tinc una resposta. Però crec que tots hi guanyarien molt si decisions d’aquest tipus inclouen criteris tècnics i no només ideològics.
    Fa uns anys vaig llegir algun informe que deia que en una fase primerenca de desenvolupament un menor necessita la figura del “pare” i la “mare”, però que en moments més avançats del desenvolupament això era indiferent.
    De totes formes, als que per ideologia són tan contraris a l’adopció per part de parelles del mateix sexe, els convidaria a visitar una institució d’acollida o un orfanat d’un país en vies de desenvolupament. Potser veient la realitat d’aquests menors els canviaria el punt de vista.

    M'agrada

  18. Mare de deu senyor! Quanta feina pels psicòlegs! Algú proposava un dia que el DdA sortegés visites al psicòleg entre els seus comentaristes anònims, les reaccions a aquest article (per cert, felicitats Sra Rodriguez, no es podia dir amb mes encert) demostren que hi ha molt trastocat suelto!

    M'agrada

  19. @OSKAR
    Amb l’ho dit per l’Òscar, el Ramon, el Jaume, l’Isabel i la Noe ès més que suficient. Tota la resta una colla d’amargats que no volen que la resta siguin feliços.
    Quin mal us fan, els homosexuals i/o lesbianes? Que jo sàpiga són persones com la resta i no es dediquen a qüestionar absurdament com fan els hetero.
    Es millor una parella estandar i que pegui als fills i a la dona, que vagi de Pepes, que tinguin 50 mil aventures, etc. aquest es el prototip de familia que és vol? Sense tenir en compta el que pot oferir a un nen una parella del mateix sexe? SANTA HIPOCRESIA.

    M'agrada

  20. Senzill i clar. Felicitats per l’article!
    Estranya que la naturalitat no resulti normal.
    Qui encara te plantejaments inmovilistes no creu que l’evolució el desfasarà.

    M'agrada

  21. No sé per què aquest article ha estat el que ha suscitat la resposta més reaccionària d’alguns dels lectors de la premsa del país. Imaginem que perquè el títol és “família”, que com ha dit algú aquí mateix, és una de les institucions més antigues i sagrades. Però és que, arreu del món, i en les societats primitives i tribals, el concepte de família ha estat i és encara tan ampli que no entenem per què la societat occidental i etnocèntrica s’esforça en reduir a la unió que formen un home, una dona i els descendents.
    El concepte família és molt ampli i també és inclusiu. Hi ha famílies nombroses, famílies homoparentals, famílies monoparentals, famílies -malauradament- desestructurades, … però, al cap i a la fi, les famílies són unitats de convivència de persones en les quals hi predomina el vincle de l’amor, per consanguinitat o per simple estima. Per tant, aquí hi té cabuda la unió entre dues dones, amb o sense fills; biològics o adoptats. Perquè aquestes persones són i tenen el dret de ser considerades com a família. Donaran afecte, cobriran les necessitats de l’infant, l’entendran i hi conviuran entrellaçant cada dia experiències i sentiments més forts. Però, per molt que aquestes mares estiguin sent exemplars, i per molt que com a ciutadanes d’un país tinguin les mateixes obligacions davant de l’estat, no tenen els mateixos drets reconeguts. I això és una injustícia.
    Per tant, cal reivindicar la necessitat d’assolir la justícia universal a través de l’execució d’uns drets que promulga la pròpia Constitució, que hi són presents també a la Declaració Universal dels Drets Humans, en les legislacions de països veïns, en les recomanacions d’organismes internacionals…
    Que la societat està en declivi és cert, però no perquè hi hagi col·lectius que reclamin la igualatat -i d’aquí la necessitat de poder disposar de dies específics com ho són l’Orgull LGTB, el dia de la Dona Treballadora, el dia del Pare…- Si la societat està en declivi és per la pèrdua de valors i de l’educació. De la falta de respecte i d’un odi basat en prejudicis i reproduït ad absurdum sense cap reflexió prèvia. Què podem fer sinó lluitar? Què és més just que expressar-se lliure, democràtica i pacíficament? Què no és més solidari que, si voleu canviar la societat, assumiu una lluita que és en benefici de tots els ciutadans: que reclameu amb nosaltres la igualtat?

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s