…i cagamandúrries

Els funcionaris omplen les pàgines de la premsa nacional. Que si n’hi ha massa, que si no treballen, que si només miren pels seus interessos, que si tenen dificultats per entrar en política, que si ho tenen massa fàcil… Darrerament sembla que la funció pública és una excusa fàcil per potenciar una polaritat que no beneficia ningú. Ningú dels que anem a peu, vull dir. El problema de base és conegut: un país amb necessitats d’Estat i un territori amb característiques de petita ciutat de províncies. La incompatibilitat està servida. Partint d’aquesta base desigual, suma-li la contractació massiva a cops d’interessos electorals en els darrers vint anys i edictes a mida, tot barrejat amb gent que s’ha guanyat la plaça i se la continua guanyant cada dia i que intenta fer la feina –no sempre en les millors condicions–. Mobbing per a qui no combrega amb el cap de torn, desídia i recel al canvi, poca mobilitat i menys reciclatge, beneficis difícilment sostenibles amb l’actual situació de l’erari públic i la sensació que a l’hora d’igualar sempre ho acabem fent per baix i no per dalt. Hi ha massa funcionaris en determinats departaments, i pocs en d’altres. Hi ha gent molt treballadora i hi ha paràsits administratius. Hi ha sous pendents de revisió, altres inflats a triennis i alguns merescuts. I hi ha –com diu en Carles Riba– “un munt d’assessors, assessorets i cagamandúrries” que desplacen el personal competent. Massa diversitat i realitats diferents per banalitzar un debat complex, necessari i valent a tan pocs mesos de les eleccions. Un altre debat que quedarà pendent.

2 thoughts on “…i cagamandúrries

  1. Article que descriu força bé la diversitat de realitats que hi ha a l’administració i que sempre es destaquen els de la part de dalt. Quan moltes vegades ha sortit com a titular de premsa allò de: El sou mitjà dels funcionaris és de + 2000 euros”, jo em pregunto qui es queda amb la meva part del sou. Jo formo part de l’Administració des de fa més de set anys i cobro el 80% del sou, condició que, suposadament, tothom signa quan entra i que amb el pas dels anys has de poder arribar al 100%. Amb el tema de la crisi, això s’ha congelat i no tinc cap possibilitat de modificar aquest percentatge, quina empresa privada té aquestes condicions? “Tots aquests privilegis” que ara ens han tret a mi em servien per fer pujar una mica aquest percentatge que ara ha quedat immòbil. I si obro la boca, la resposta és fàcil: Encara gràcies que tens feina.

    M'agrada

  2. Amb tot el meus respectes pels funcionaris, la majoria dels quals estic segur que són honestos i treballadors, només volia dir que en l’empresa privada el percentatge de paràsits administratius és molt més baix. No existeix el concepte d’intocabilitat.

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s