Bosses de plàstic

Quan era petita anava a buscar la llet a quatre camins – el que avui es coneix com Tobira–. Hi havia una lleteria amb tines d’acer inoxidable d’on sortien cassos plens de llet que omplien la meva lletera groga. D’aquella llet, ma mare en feia flams, amb caramel cuit a la paella. Altres dies, la mare t’enviava a comprar el pa a la botiga dels queviures Meritxell –“sobretot no surtis de la vorera”– i abans de sortir agafaves la bossa de roba de color rosa a quadrets de darrere la porta de la cuina. Eren dies en què es reomplien les garrafes de vi, bevies aigua d’un càntir amb anissos, omplies la senalla d’ampolles buides de Vichy per tornar-les a portar a casa plenes, demanaves paperines de safrà, paquets de paper amb llegums i pasta que sortien dels calaixets de la Primavera. No fa tants anys. Però avui els residus que envolten totes i cadascuna de les nostres compres –no sempre necessàries– fan que el volum de deixalles s’hagi multiplicat de forma exponencial. Les pomes dins safates de suro i plastificades, les galetes tancades en envasos que imiten les nines russes, diaris plens de suplements, catàlegs i fulletons, ben plastificats… i no sembla que les coses hagin de canviar d’un dia per un altre. O potser sí. Des de la setmana passada ja no es distribueixen bosses de plàstic d’un sol ús a les botigues. Amb la limitació parcial ja hem aconseguit reduir 12 milions de bosses de plàstic d’un sol ús- del gener a l’octubre 2013, i ara encara n’estalviarem més. En alguns casos és bo tornar enrere, tant de bo també es poguessin recuperar les coques d’anís de l’Orelleta.

6 thoughts on “Bosses de plàstic

  1. Ale!!! Les coques d’anís de l’Orelleta… i els moble blancs amb el viu blau de la Primavera, amb els calaixos transparents a on hi havien cigrons, llentilles, fideus… que en efecte embolicaven en paperines… Quina nostalgia de cop! Com l’Amélie Poulain, regularment somiava de posar-hi la mà a dins… (Una heresia et dirien els d’Higiene avuí!!!) Però potser no és tant dificil tornar enrerre, o millor continuar endavant recuperant sostenibilitat i bons gestos, sobretot si prenem exemple en”artistes” del disseny i envoltoris, com els Japonesos o els Italians. A les merceries a Italia encara et venen 4 botons o un ròtol de fil embolicats en paper del diari d’ahir, les farmacies emboliquen amb paper d’arròs les caixetes de medicaments, els Japonesos fan envoltoris per productes i per menjar per emportar (penso en el meu cas) amb paper kraft reciclat que s’assemblen a obres d’art…. I si més no coques d’anís de l’Orelleta… Un troç de Tarte Tatin de cal Jacques o un super Muffin meu en plàstic no el trobarás mai!

    M'agrada

  2. Magnífica oda al reciclatge que practicàvem fa encara no 40 anys. Hi hem de tornar per qüestions d’eficiència en la gestió de residus i sobretot per respecte al mon que deixarem a les generacions futures. Cal substituir aquest consumisme material sense límits i absurd que ens autoinculquem (creixement econòmic indefinit), per un consum responsable, buscant que els excedents productius es consumeixin cada cop més en forma de lleure per compartir amb família i amics, o en solitud (lectura, esport, hobbyes…), que no pas malbaratant els excedents en forma de bens materials per ostentar. Aquest canvi d’actituds imprescindible (el creixement dels països emergents més aviat d’hora que tard ens hi obligarà), estic convençut que, a més ens conduiria a més felicitat global, especialment si fomentem una educació de qualitat. Perquè no accelerar-lo? A qui no interessa caminar en aquesta direcció? Pensem-hi…
    No obstant, Sra. Rodríguez una crítica li he de fer. Abans de fer d’altaveu del panflet publicitari que els comunicadors de Govern han llençat als 4 vents, li proposo que sigui una mica més crítica i reflexioni al respecte de si la mesura és realment coherent i respectuosa amb el medi ambient. A l’efecte li suggereixo l’aportació que vaig fer en l’editorial digital del Dd’A del dia 19 (http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=29230&Itemid=534).
    Que la complemento amb lo següent:
    1) Abans les bosses de plàstic les pagàvem indirecta i proporcionalment amb la resta de la compra (el comerç en repercutia el cost dins el marge comercial). Ara, encara que siguin de diversos usos (més gruixudes), les hem de pagar. No em queixo de la mesura, doncs en soc partidari, crec que s’han de pagar. La reflexió va en el sentit de si vostè ha detectat que s’hagi reduït algun preu en la seva cistella de la compra quotidiana? Oi que no? Qui hi surt guanyant? Si, si, el Lobby dels grans centres comercials (a les botiguetes de barri, les economies d’escala no són significatives).
    2) Una altra: Amb el reglament, han prohibit l’ús de les bosses de midó biodegradables fins que la recollida de la matèria orgànica no estigui implantada. Oi que no sembla coherent? L’explicació ens la van donar l’altre dia per la TV des de Medi Ambient: Hi ha risc de que aquestes bosses que en no esser de plàstic (són de midó) si es llencen al contenidor dels plàstics per desconeixement, contaminarien els plàstics. Quina tragèdia oi? És que a les poblacions catalanes com ara La Seu d’Urgell, per posar un exemple on si està organitzada la recollida d’orgànics, no tenen aquest problema? I tant que el tenen, i bé els hi recullen, no? El que passa a Andorra, és que l’empresa adjudicatària de la recollida dels envasos i plàstics, si no les prohibeixen, correria el risc de que el reciclador forà li apliques reduccions del preu d’adquisició. Aquest imprevist s’hauria de negociar entre l’empresa adjudicatària i Govern-Comuns, i probablement això acabaria amb una addenda al contracte que encariria somerament el cost adjudicat i amb més feina per als funcionaris que ho “gestionen” i amb una nota negativa a l’auditoria per no haver afinat els pressupostos anuals. O potser és que per protegir de bosses i cintes plàstiques les nostres muntanyes i rius, no tenen pressupost? Això sí, el que realment importa és enganyar a la població no entesa explicant que hem estalviat 12 milions de bosses de plàstic (sense comptar que ara hem de comprar-ne gairebé les mateixes específiques de brossa). Insisteixo amb lo d’enganyar, perquè ells si que saben que estan fent publicitat enganyosa.

    M'agrada

  3. Noe, jo també vaig escriure sobre les bosses de plàstic anomendades falsament “d’un sol ús”: http://diariandorra.ad/wordpress/jmillescas/2013/02/02/on-posem-les-escombraries/
    i el comentari de JD1 va ampliar i molt la meva columna….
    El que plantejava és que dir que les bosses de plàstic eren d’un sol ús era una fal·làcia, doncs jo les reutilitzava per escombraries, i molta gent feia com jo. I ara pregunto, on hem de posar les escombraries?….doncs en bosses de plàstic que comprem. La sol·lució era tan senzilla com obligar als supermercats a donar bosses d’un tamany adient per les escombraries….
    Dissabte passat vaig anar a un supermercat i em van vendre una bossa de plàstic. Demano, però no estava prohibit vener-les?, i em contesten és que aquestes són reutilitzables, miri ho possa aquí. Ah!, i les d’abans que no pagàvem, estava prohibit reutilitzar-les???…..
    Tot plegat crec que és una estratègia per fer-nos pagar les bosses d’escombraries i de plàstic que abans no pagàvem. Beneficiats, els lobbies dels supermercats que ara les cobren i les fàbriques de bosses d’escombraries…..

    M'agrada

  4. Com (quasi) sempre, ja ho deia el poeta, en aquest cas en “Eleccions municipals”:

    “Un dia viurem a una ciutat perfecta
    on els adolescents no escriuran grafits a les parets,
    on els músics de carrer tindran horari fix,
    on als parcs només hi jugaran nens rossos
    i les putes duran certificat de Sanitat.
    Un dia viurem a una ciutat perfecta
    on les festes populars tindran permís governatiu
    i només s’hi cantaran cançons amables
    plenes de bons sentiments, civisme i pronoms febles
    a un nombre ben reglat de decibels.
    Un dia viurem a una ciutat perfecta
    on només es besaran als bancs les parelles que restin
    dins paràmetres racials ben establerts
    i no ofendran la vista dels ciutadans selectes
    patètiques figures malsanes o estrafetes.
    Un dia viurem a una ciutat perfecta
    on els nens no sabran el que és jugar a pilota,
    on els morts seran traslladats d’amagat,
    on els paletes no diran bestieses a les noies
    i les floristes vendran en quioscs de disseny.

    Un dia haurem perdut, i ens creurem feliços.”
    (Pau Joan Hernàndez)

    M'agrada

  5. Bon dia i gràcies a tots per els vostres aportacions.

    Gràcies Patrícia per sumar-te a aquest exercici meu de memòria 🙂 La veritat és que hi ha coses que semblen més dolces quan mires enrere ( serà que ens fem grans).

    Gràcies també a la detallada explicació del Sr. Deu i de la Júlia, tot i que discrepo d’algunes de les afirmacions categòriques que fan. Ja em disculpareu en tant que – a diferència vostra- no sóc cap experta sobre el tema.

    Així doncs, des de la meva ignorància simplement constatar que a mi personalment em sembla una bona mesura.

    Que no crec que es limiti a fer el joc al lobby dels grans magatzems, ja que la publicitat indirecta que aquests establiments feien a través de les bosses l’hauran de redirigir cap a altres sectors no necessàriament tant econòmics.

    En referència a la repetitiva excusa de les bosses de plàstic com a bosses d’escombraries només un petit comentari. És cert, jo n’he fet servir moltes vegades, però també és cert que una de cada tres bosses “reciclades” com a bossa d’escombraries acabava embolcallada d’una altra de més resistent i/o sense forats.

    Pel que fa a les bosses de midó, completament d’acord amb vostè Sr. Deu. Si realment hi ha una voluntat de reduir residus i de gestionar-los millor fem tard i malament.

    Gràcies Roser per la poesia, però pots estar ben tranquil·la, estem ben lluny de ser una ciutat perfecta. Només es tracta d’intentar ser una mica millors i si això vol dir canviar algunes coses jo no hi estic pas en contra. deu ser que sóc una mica depravada. 🙂

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s