Orient, Occident

La talla 38 no és un burca. És la mirada sobre la dona –occidental o oriental– la que ho és. Un vel que en alguns casos és físic i tangible –i per tant, més fàcil d’identificar– però que en d’altres casos és invisible. Com a casa nostra, on ens pensem que som lliures perquè podem fer topless. El fet que en la majoria de cadenes i franquícies la talla límit sigui una desmoralitzadora 44 no deixa de ser un exemple de com la societat occidental està infantilitzant i manipulant el cos de la dona fins mirar de fer-lo al seu gust i sobretot, a la seva voluntat, com un bonsai. Més enllà d’això, del que estem parlant és que tant en una societat evidentment masclista i misògina com l’oriental, i en una altra, com la nostra, no tan evident però igualment masclista, hem de tenir clar que o entres en els paràmetres de la visibilitat o et tornes invisible –com dins un burca–. Fatema Mernissi en el llibre L’harem Occidental explica com passar gana és el sedant més potent; les persones discretament boges són dòcils. I és que aquesta obsessió que tenim la majoria de dones de treure’ns de sobre els tres quilos que sempre creiem que ens sobren –reals, o no– ens porta a la destrucció de l’autoestima i del sentit de la pròpia capacitat. Com hem de pensar a conquerir el món si ens passem el dia pensant en menjar? Malauradament ja fa més de deu anys que Mernissi va publicar el llibre i no només continua en plena vigència, sinó que cada vegada més els homes s’han deixat atrapar per aquest vel invisible que ens fa més uniformes, més despersonalitzats i sobretot més mesells i mansois.

5 thoughts on “Orient, Occident

  1. Una de les funcions pràctiques més importants del grup progressita, compromés, majoritari que escriu als blocs del Diari és recomanar-nos, indirecta o obertament, lectures que mentalment engreixen. Què Déu us beneeixi!

    M'agrada

  2. Si perdre tres quilos et destrueix l’autoestima…. aquests que tenen que perdre 40 o més ni t’explico, no? I no acabo de comprendre perque són els homes els que s’han deixat atrapar pel vel invisible… serà tota aquella dona que consideri que està grassa i que si s’aprima deixarà de ser invisible…com se li vagi la mà si que serà invisible de veritat. Dieta mediterrània i esport !

    M'agrada

  3. I què em dius de l’ignominiós llibre Cásate y sé sumisa. No ja un vel, directament una mordaça. No prové de l’Islam, a qui s’ha obligat a retirar panflets en aquest sentit a Occident, està editat per una editorial afí a l’Esglèsia católica. No està escrit per un home sedent de perpetuar el rol masclista, està escrit per una dona. Amb estudis. És ben bé que ens han convençut de que som, com molt bé dius, un bonsai. El pitjor és que ens ho hem cregut i cada kilo que perdem per ser perfectes és una patada a la Beauvoir i una hòstia a Campoamor. A què esperem per indignar-nos? Creiem que els governs treuran una llei per prohibir la publicitat masclista, per obligar les marques a fer talles que no ens deixin la autoestima a l’emprovador? Anem llestes com no ens agafem de les manetes i diguem PROU!

    M'agrada

  4. A la Beauvoir, ni tocar-la, que ja va passar força vergonya amb company rabassut, enganxat a una pipa, miop i que es passava tot el dia acampant els obrers quan sortien de la fàbrica.

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s