Herois

“Nos tocaba crecer, vaya si crecimos. Cada vez con más dudas, más viejos, más sabios, más primos.” Joaquín Sabina (Alivio de luto). Ens fem grans –tant si ho vols com si no–, i m’imagino la vida d’aquí a deu anys, i no puc evitar un cert sentiment de vertigen, i penso que cada cop tinc més seny, que cada cop tinc més experiència i que, malgrat tot, em continuo equivocant on i com ho he fet sempre. Això sí: ara sé on m’equivocaré amb antelació. És el que et dóna l’experiència. Veure a venir la patacada. I recordo aquell anunci d’ai­gua mineral que deia allò de No pesan los años, pesan los quilos, i jo me’n ric i reconec que sí, que sí, però que totes dues coses pesen. I cada cop tens més anys, i cada cop peses més… i la cosa no fa pinta de millorar. De fet, segur que no millorarà. I a mesura que passa el temps no tens les coses més clares, sinó que les tens més assumides. I et sorprens quan surt de la teva boca alguna d’aquelles frases horroroses que odiaves sentir dir als teus pares. I ahir, mentre intentava dormir, recordava com era allò de viure sense targeta de crèdit, telèfon mòbil i internet, i em demano com m’ho feia per combinar la festa i la feina sense gaire desgavell. I miro al meu voltant i els companys de classe la majoria tenen fills, i la resta –els que fugien del compromís– tenen hipoteques. I dubtes de tot allò que abans tenies tan clar. De fet, jo continuo dubtant de tot. I t’adones que les decisions que prens tenen conseqüències, i que triar un camí, no és res més que descartar la resta d’opcions. I ho fem. Sense plorar gaire. En el fons, som herois.

6 thoughts on “Herois

  1. Jo sentin aquesta cançó men recordo de moltes coses,inclòs algunes que havia oblidat,són molt importants els records d’una persona;(al final d’aquesta cançó diuen que ELVIS plorava recordant a la seva mare morta a 46 anys). Bé, jo no se per quin motiu ELVIS plorava, però al final del vídeo es veu clarament que plora.

    subtitulat:

    M'agrada

  2. Me has sorprendido Noemí, me ha gustado mucho tu columna de hoy (ayer) respiro algo de poético, suave y dulce en ella. Que es comestible y digestivo vamos, por decirlo de una manera literal. Has escrito cosas en las que me he identifico igual que tú y me ha gustado mucho. Claro que, por naturaleza humana, solo queremos oír lo que queremos oír, y sabemos que eso no es posible siempre. Esto de ser escribano no es siempre fácil, lo se, pero de verdad chapeau, me ha gustado mucho. Quizás es porque he notado, pienso yo Noemí, que es porque te has dejado llevar por la pluma y el corazón, no has comentado nada de que no te agrade personalmente, sino al contrario. No lo se. Es lo bonito de la lectura y el escribir. ( Disculpin el meu comentari en castellà si us plau, però és que em costa moltíssim temps corregir l’ortografia del meu escrit en català, gràcies)

    M'agrada

  3. Gràcies per la resposta Noemí, a mi personalment Andorra m’agrada molt, encara que a l’hivern neva molt,a l’estiu fa un clima molt agradable;(jo cada juliol vinc a Andorra a jugar un open d’escacs.)

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s