(Contra) Temps

Dissabte vaig comprar el darrer llibre de John Irving. I això que encara no he acabat el darrer d’en Joan Peruga, i que tinc a mitges el nou de la J. K. Rowling i que vull el nou d’Etgar Keret. I que tinc una columna gairebé jònica de llibres pendents. Però no tinc temps de llegir. Passo moltes hores a la ràdio, i faig molta feina a casa, on intento avançar continguts per no haver d’anar tant justa durant la setmana. I estic contenta, perquè tal com estan les coses, tinc feina, i nous projectes, que si bé no donen diners, em fan estar la mar d’entretinguda. Però no tinc temps de fer altres coses que m’omplen. Les (poques) estones que tinc lliures aprofito per preparar les classes de ioga, per fer un cafè amb els amics o per fer pastissos –una d’aquelles vocacions recents que en defensa dels meus malucs potser hauria estat millor que no es despertés mai–. La veritat és que més d’un cop he de cór­rer per poder meditar. I miro de respectar com a sagrat l’espai dels meus afectes i dedicar-los aquell temps de qualitat de què tant es parla. Per això concentro tant el temps, per poder estirar-lo quan el necessito. El problema és que generalment me’n surto. I així és possible trobar el temps, però no el tempo. Tinc la sensació que tot va cada vegada més de pressa, que ens passem la vida compensant el que toca amb el que desitgem, deixant-nos portar per la por de trencar el que s’ha de fer, amb el que s’espera que facis, com pagar factures. Potser és un signe del temps, potser és que ho volem tot sense assumir que no només no pot ser, sinó que a més, és impossible i insà.

3 thoughts on “(Contra) Temps

  1. dons trobo que t’organitzes el temps millor que la majoria:
    – escrius al diari
    – realitzes un programa de ràdio
    – treballes a la feina i a casa (responsable perfeccionista)
    – ets professora de ioga
    – cuides els teus afectes
    – fas pastissos
    – a sobre no tens complexos, dius que t’has engreixat als mitjans públics
    – medites
    – estàs a l’última en lectura (nacional i internacional)
    que més es pot esperar?

    M'agrada

  2. No sé què dir-te Anònima. Si ho fes tant bé no hauria de tenir aquesta sensació constant d’anar sempre a contrapeu. I no crec que sigui gaire diferent de la majoria. Que anem trampejant el dia a dia, amb la feina, la casa, les obligacions familiars, i la tossuderia de voler dedicar part del teu temps a les coses que realment t’agraden. Segur que tu també fas un munt de coses cada dia, i també te’n surts! Gràcies de totes maneres 🙂

    Marc, tu deus ser d’aquells que de tant córrer n’han fet afició, eh? jeje

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s