Una mica de sol

Només vull una mica de sol i que em sobrin les mitges.
I descalçar-me al parc, i seure sota un arbre sense haver de fer res en particular, i que la brisa faci volar les flors dels ametllers fins la riba del riu, i poder treure’m la jaqueta, i desar les botes, i allargar els dies, i escurçar les nits, i estirar les tardes amb un té amb menta entre els dits mentre els nens empaiten coloms i es miren els gelats de reüll.
Arriba el bon temps. O si més no, amb l’arribada formal de la primavera desitgem tant que s’escoli el fred pel forat, que a partir d’ara cada dia de mal temps és una petita estafa en el nostre còmput personal.
Aquest ha estat un hivern molt – massa- llarg. Gairebé sis mesos de fred i de neu. De gris, de crisi, de polítics monocolors i monodiscursius.
Ahir es va aixecar un aire nou amb un regust diferent: net, blau, ple de noves propostes, de renaixement, d’oportunitats, de desitjos soterrats sota el jersei, de mirades esporuguides pel torb conjuntural.
I, a partir d’ara,  a poc a poc, amb la calma que marca la meteorologia del Pirineu, ens anirem descordant els abrics, deixant caure els cobrellits, els peücs i els guants.
I ens vestirem de flors, i ensenyarem els dits dels peus, i somriurem més i ocuparem les places, i dinarem al parc, i deixarem de pensar en política per parlar de les vacances, i s’acabarà el curs, i la lliga de futbol, i amb una mica de sort, l’economia deixarà de collar-nos per deixar que les abelles facin el seu fet i tot plegat es pol·linitzi amb alegria- amb permís dels al·lèrgics, és clar- , i és que no hi ha mai res perfecte.

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s