Sense comentaris

Cada feina té les seves coses. La de periodista a Andorra té tot un seguit de neguits i servituds agreujats per la crisi que amb el temps ja veurem fins a quin punt s’acaben convertint en un peatge més fosc que aquells que es volien fer a l’ombra. Els primers periodistes a Andorra van haver de fer molta pedagogia. Es passaven hores i hores asseguts a sol i serena davant Sindicatura esperant que algun dels membres de les comissions –sempre a porta tancada– es dignessin a comentar el contingut o l’objectiu de la trobada. No sempre amb resultats, i l’off the record era –com ara– una eina de doble tall que es feia servir perquè no publiquessis res del que era notícia. Amb el temps, hi ha coses que no han canviat i alguns encara no han entès que la relació amb els mitjans forma part dels compromisos adquirits amb la cadira. I això inclou tallar la cinta quan s’inaugura un nou servei, però sobretot donar la cara quan l’actualitat no és tan amable i ensumes que algú et demanarà per la relació dels teus parents propers amb els comptes comunals, per les iniciatives ciutadanes que puguin sorgir en contra de la teva tasca o quan simplement et demanen d’opinar de temes que –incòmodament– no comparteixes amb la majoria que et pertoca al Consell. Malauradament, no donar la cara, emparar-se en excuses de mal pagador i esquivar preguntes és un recurs habitual per part d’alguns càrrecs electes –que no tots, afortunadament– que, sembla, han oblidat que la comunicació amb els que els han posat –provisionalment– en el lloc que ocupen és també part de la seva feina.

11 thoughts on “Sense comentaris

  1. A veure, vostè va de periodista quan l’interessa, també li agrada donar lliçons a gent, també treu llibertats al poble, i la seva iniciativa “ popular” una raó per que torni a sortir als mitjans, amb quin país 2000 persones decideixen sobre les llibertats de tots ? Lo que necessita vostè es una dosi de realitat, i no vagi tant de “superstar” per la vida. Que li facin botifarres pel carrer es poc….

    M'agrada

  2. “Aleix Lluís” què trist que és el seu comentari.
    El que fa la Noemí és descriure la realitat com a periodista.
    No té res a veure amb una proposició de llei, sorgida per la iniciativa popular, i que ha estat votada i aprovada per la majoria de l’arc parlamentari.

    M'agrada

  3. Una llàstima que alguns aprofitin la mínima per intentar insultar a una persona que lluita per allò que creu. Gràcies Noemí per ser la cara visible de quelcom que no només 2000 persones amb passaport demanaven, sinó molts altres esperàvem amb candeletes!!

    M'agrada

  4. Aleix, totalment d’accord

    Lluitar? La Noemí Rodríguez? Lluitadora? Per favor…. Amb la seva proposta, iniciava popular o li diguin com li vulguin di…. Aquesta senyora ha tret la llibertat a molta gent, i a mes va de progre, si us plau….i a sobre donant lliçons. Aquesta santa iniciativa ” políticament correcte” ha sigut el mes gran desastre a aquest país, robant a la gent de llibertats, i assegura que els comerços, bars i restaurants ja no tinguin ningú a dintre i perdin diners, si senyors la iniciativa popular de la Sra Rodríguez ha promogut odi, denuncies, males cares, i quan un es un taliban del tabac ja se sap…..

    M'agrada

  5. “Aleix, totalment d’acord”?
    Quina bilis Joan, si el comentari de l’Aleix era trist el teu sembla la segona part. Tant trist, que ets capaç d’haver escrit amb dos noms diferents per no sentir-te sol…Va, ara toca comentar amb nom de dona, potser per semblar més objectiu podries escriure alguna cosa que tingui relació amb l’article.

    M'agrada

  6. 1) La iniciativa de la Noemi és una de les millors coses que s’han pogut fer en aquest pais.

    2) Seria bó saber els noms i cognoms d’aquests polítics que no volen donar la cara (que per desgràcia, deuen ser la gran majoria…)

    M'agrada

  7. Bon dia i gràcies a tots per comentar.

    Ja fa dies que hi ha qui s’entesta en dir que la llei en defensa dels fumadors passius és cosa meva. I la veritat- sense pretendre el·ludir responsabilitats, no pateixi- el cert, és que ha estat una feina de molta gent, i el més important, ha estat la demostració que l’estat de dret disposa de mecanismes efectius perquè la ciutadania exerceixi el seu poder i la seva responsabilitat més enllà de les urnes i de determinats interessos particulars.

    Pel que fa als comentaris negatius només dir i aclarir que és obvi que no compartim la necessitat que l’estat andorrà garanteixi la salut de tothom. No passa res. Evidentment vivim en democràcia i jo respecto la seva opinió malgrat no compartir-la.

    Afortunadament per a mi- i també per a la nostra salut i la de les nostres famílies- la majoria del poble andorrà ha recolzat la proposta que ha d’ajudar a garantir la salut dels fumadors passius a casa nostra.

    M’explicaré: En tant que vivim en un estat que basa el seu sistema de govern en la democràcia, i sota aquests paràmetres s’ha plantejat, aconseguit, aprovat i aplicat una iniciativa ciutadana avalada per un 10% del cens electoral (andorrans amb dret de vot) que és el que demana la constitució (aprovada per referèndum pel poble andorrà).

    Aquesta proposició de llei va ser presa en consideració per la totalitat del Consell General ( òrgan legislatiu del nostre país i votat i escollit per la ciutadania andorrana).

    Posteriorment la llei va ser modificada per la comissió legislativa adhoc i votada finalment pels diferents grup parlamentaris.

    No entro en el debat de si l’accés a la nacionalitat ha de ser més o menys restrictiu. Un tema en el qual sospito potser tampoc ens posarem d’acord, però no pateixi, per això vivim en democràcia.

    Pel que fa a la potestat de treure llibertats només li diré que l’únic que aquí li treu llibertat a vostè és l’addicció al tabac, no cap llei, que en definitiva no el prohibeix fumar, sinó que no el deixa fumar allà on voldria, en defensa, aquí sí, de la llibertat de tots els altres.

    M'agrada

  8. Bon dia Àlex, no són una majoria- afortunadament- però sap greu veure com la relació amb els mitjans massa sovint està més condicionada pel si em ve de gust que pel si em toca.

    M'agrada

  9. Noemi un professional del periodisme sap quin és el preu a pagar. tots els periodistes teniu polítics més a fins que altres i així ho demostreu en cada article. Tot i aixó crec que encara que sigui dificil heu de mantenir un cert marge ( de la vostra persona) envers els afers polítics cosa que vosté no pot dir. És irònic que vosté és queixi del poc professionalisme que hi ha entre els dos sectors ( el polític per no informar la població dels temes tractats i el periodista per preguntar poc i malament i a més a més escriure la noticia tal i com al polític el fara content. Es a dir sense contingut.
    Cal recordar eleccions 2009? l’excusa de la baixa per maternitat oi…?

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s