Paint la Mona

La tradició gastronòmica és dels pocs costums que sembla que sobreviurà als avenços de la mundialització.

Sempre hi quan la sapiguem mantenir, és clar.

Perquè malgrat que la carbassa comença a desbancar la castanya per Tots Sants, la Mona de Pasqua compta amb una parròquia fidel que no falla mai a la cita de cada dilluns de resurrecció.

I és que si els darrers divendres de quaresma hem estat fidels als usos i costums i hem defugit la carn per trobar-nos amb l’abstinència o el bacallà amb samfaina tant nostrat, la pasqua ens retorna a la Mona i també al pastís de truites.

Amb l’arribada de la pasqua, deixem enrere la contenció per abocar-nos, i mai millor dit, a la Mona Pasqual.

Després d’aquesta dolça cita, caldrà començar a pensar en les noves tradicions gastronòmiques. Aquelles que no existien fa uns anys i que cada cop estan més consolidades en el nostre dia a dia.

Després de les vacances de Pasqua comença la nova quaresma. Aquella que no té res a veure amb el sentiment religiós i molt amb el sentiment de culpa per haver menjat més del compte durant l’hivern.

A partir d’ara, veurem com les revistes van plenes de dietes, sense carn i sense bacallà.

En fi, que cada dia estem més grassos i només queden tres mesos per l’estiu. Ara comença la penitència.

Menjarem verdura i fruita, farem exercici i no caurem en la temptació.

Llàstima que aquí no puguem comprar butlles papals que ens dispensin del martiri.

Però ja ho diuen, ningú és perfecte.

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s