Dónde va la gente

Veig les fotografies del congrés fundacional de DA i em meravella -una vegada més- la capacitat de l’ésser humà de voler estar sempre allà on més li convé i no allà on més falta fa.


Imatges de cadires plenes que contrasten amb els trenta i pocs assistents al funeral interruptus del PLA, o amb les festes agòniques dels perdedors de les passades eleccions.


A ningú li agrada conviure amb cares llargues, retrets i sobretot, posats a triar, sempre és millor estar prop d’aquell que – donat el cas- et pot fer un cop de mà.


Però el contrast entre aquestes dues imatges i el degoteig constant de baixes en el PS i en el PLA fan preveure que d’aquí a poc tots tinguem un deix taronja en cadascuna de les nostres accions.


Un deix, que mira, si ha de servir per crear consciència de grup i fer pinya ja m’està bé, però que si- intueixo- ha de voler dir que hem de perdre la capacitat crítica a risc de ser considerats poc patriotes, doncs què vols que et digui.


Continuo pensant que hi ha milers de colors tant bonics, o més.


És clar que si dius això segur que més d’un es pensarà que ens hem tornat daltònics. Però és que ja ho diuen, que ningú és perfecte.

One thought on “Dónde va la gente

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s