Le ballet

Els Diaris en van plens. I les converses de cafè. Globus sonda, sopars, trobades i trucades telefòniques.

Algunes insistents, altres que no arriben…no tothom trobarà parella de ball a la propera festa electoral.

Els interessos comuns, siguin programàtics, ideològics o estratègics, serveixen per mesurar les forces d’uns i altres. Sumar rèdits electorals i confiar que una vegada més un i un sumin dos, que no és – ni de bon tros- el més habitual en política.

Amics que ho deixaran de ser quan sigui necessari, col•laboradors fidels dels quals es prescindirà amb més o menys elegància dels seus inestimables serveis prestats fins a la data per poder trobar nous companys de viatge amb més garanties de supervivència.

La política és una jungla. El peix gran es menja el petit. Els principis d’adapten als objectius, les expectatives a les cartes repartides en el joc.

Senyores i senyors, el ball és a punt de començar. Qui més qui menys ensenya la seva millor cara, amaga els defectes poc coneguts i justifica els errors del passat amb vista a millorar els passats resultats.

Encara queden dies fins saber qui anirà al ball. Tant de bo en surti alguna cosa bona de tot plegat, que Ningú és perfecte.

5 thoughts on “Le ballet

  1. Ça t'arrive sans crier gare
    Au milieu d'une heure incolore
    Un geste, une odeur, un regard
    Qui comme déchire ton décor
    Tout à coup ce cœur qui t'avait presque oublié
    Se pointe à ta porte et se remet à cogner

    Attention, le ballet va commencer

    Tu comprends pas trop c'qui t'arrive
    Tu crois d'abord à une erreur
    Tu l'évites et lui te devine
    Entre le désir et la peur
    Tu t'entends lui dire des phrases sans aucun sens
    Qui'mporte, les mots n'ont plus la moindre importance

    Car le ballet a commencé

    Il met ses plus beaux autours et du miel sur sa voix
    Toi tu te fais velours et tes bijoux brillent sur toi
    Il te dit poèmes et réves et lointains voyages
    Tu réponds Florence, peinture, impeccables images

    Dames et cavaliers, avancez

    Un coup d'œil à son dos, ses hanches, quand s'efface le galantin
    Un regard quand elle se penche et laisse deviner un sein
    Elle sait déjà ses mains, les contours de sa bouche
    Le cambré de ses reins, qu'elle a noté en douce

    Car le ballet va s'animer

    Il a su les codes et donné les bons mots de passe
    Encore un peu d'alcool et que tombent les cuirasses
    Livrées les clés des corps enfin les peaux s'embrassent
    Et le temps s'arrete tant que dure la grâce

    Car le ballet, est bientôt terminé

    Et la vraie vie, va commencer
    Et oui, la vraie vie

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s