De quina casa ets?

Ens discutim sobre els anys que calen per poder accedir a la nacionalitat i es continua eludint un dels problemes de fons, que no és altre que el de la il·legalitat de la doble nacionalitat i la dificultat de perseguir-la. Ens amaguem dar­rere de paraules com patriotisme quan durant dècades els andor­rans han fet servir els papers de l’ambaixada francesa per poder emigrar a Béziers, i bona part de la classe política preconstitucional disposava de diversos documents d’identitat fins que va poder-se fer la foto per a un cobdiciat passaport diplomàtic. No es tracta de preservar l’especificitat, sinó de defensar els interessos particulars d’aquells que temen quedar-se en inferioritat de condicions davant els forans. I segurament no els falta raó. Però aleshores els arguments que s’esgrimeixen per defensar l’unicitat de la identitat nacional no són els reals. Més enllà dels greuges d’anys i panys de mantenir els residents al marge i dels greuges morals entre els andorrans de primera i de segona, s’han de començar a buscar els motius que impulsen els residents a no voler renunciar als orígens després de tota una vida al país, i als nacionals a buscar i recuperar la doble nacionalitat. I segurament ens adonarem que, sentiments a part, si ser andorrà en el món no fos un inconvenient, molts haurien deixat anar llast sense el risc de viure fora de la llei. Però això implica una feina en qüestions d’exteriors, signatures de convenis i de posició econòmica i política envers Europa que no s’ha acabat mai de concretar. Tampoc en això sembla que puguem estar d’acord.

3 thoughts on “De quina casa ets?

  1. Comparteixo la major part del que vostè diu. Cal tenir present però, que les dificultats que tenim els andorrans quan sortim fora del país, són intrinseques a la nostra condició de petit país fronterer que viu jústament d’aquest tret diferencial. Per tant, se’m fa difícil creure que la UE ens acceptarà convenis amb els que els andorrans guanyem privilegis, sense contrapartides, més quan els hi creem perjudici des del punt de vista de l’evasió de capitatls per frau fiscal (ara dita competitivitat fiscal), entre d’altres… Potser, abans de moure fitxa en aquest sentit, hem de tenir ben clar que estaríem disposats a perdre en el curs d’una eventual negociació, i em temo molt que els nostres polítics no estan per aquesta tasca. La meva padrina materna, com a element de reflexió, ens hauría dit: “qui tot ho vol, tot ho perd…”.

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s