Share

Ahir sopava a casa els meus pares mentre el televisor escopia la seva dosi diària de mort, violència i soroll.

Els informatius s’han convertit en un run-run de vergonya somorta, en una agonia sorollosa i lacerant que a poc a poc ens ha anat insensibilitzant davant el dolor dels altres, que deia la Sontag.

La vam tancar. I vam continuar sopant. Es fa difícil conciliar la digestió amb els atacs furibunds contra els manifestants iranians.

Amb aquesta violència crua, programada, freda i implacable que retrata la càmera. Que massa sovint busca la càmera per amplificar-se i difondre’s arreu del món.

Sempre queda el dubte de si pegarien tant fort, sense la càmera davant. Sempre queda el dubte d’allò que podria haver passat si no hi arriba a haver una càmera al davant per denunciar-ho.

Es fa difícil conciliar la necessitat de saber què passa, amb la necessitat de viure tranquil. Sembla que som incapaços de veure més enllà dels monitors i ens immunitzem, narcotitzats pel sorollet amb reminiscències musicals que embolica els anuncis i pels colors vibrants.

Malgrat tot, no podem viure aliens al que passa. Però podem decidir mirar d’una altra manera. Obrir els ulls. Veure que també hi ha esperança entre el dolor i la misèria, i comprovar que hi ha qui lluita cada dia, amb un petit gest per fer un món una mica millor.

Som 6 mil milions de persones que compartim un espai en el temps.

I tot el que passa, bo i dolent és en part el resultat del que fem, del que som, del que pensem, del que somiem i desitgem. Tots en som responsables en una part petita, però significativa de tot el que ens envolta.

One thought on “Share

  1. No dic no tinguem tots una mica de responsabilitat, però tampoc accepto que es reclami tota la responsabilitat a la societat.

    Hi ha molta gent amb molt poca sort, molts problemes i una vida de culebron que no li posa la culpa als altres del que li passa.

    També es important que cada individu implicat es faci responsable del que provoca participar de la guerra.

    Ja ho van dir a la peli Juegos de guerra, a la guerra la unica manera de guanyar és no participar.

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s