A la frontera

La situació dels fronterers a casa nostra és d’aquelles qüestions que necessiten des de fa temps una bona revisió. Injustícies històriques i paradoxes administratives sovint difícils d’entendre.

Perquè els treballadors fronterers- alguns d’ells andorrans-no poden escolaritzar els seus fills al país? Perquè no els poden assegurar a la CASS com a beneficiaris? Perquè no poden rebre les mateixes prestacions que els residents, si cotitzen exactament el mateix que la resta?

És la situació de prop de 2.300 persones que viuen a la Seu i rodalies però que treballen a Andorra, la majoria, des de fa un grapat d’anys, i que sembla, ja s’han resignat a les inclemències de les cues i les traves administratives.

L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla s’ha trobat aquesta setmana amb el cap de govern Jaume Bartumeu per tal de posar aquesta qüestió sobre la taula. Encara que sigui de refilada.

Una qüestió que no fa gaires dies Bartumeu i la Ministra Cristina Rodríguez van poder comentar amb les autoritats espanyoles a fi de trobar una bona solució per tothom.

I és que Andorra no els ha fet mai gaire cas, i Espanya es desentén en el millor dels casos de la seva situació- només hem de recordar quan José María Aznar els volia fer pagar l’IRPF com a evasors fiscals que se suposava que eren-.

Ahir Batalla demanava a Bartumeu que la recent prestació contra l’atur involuntari també arribi als treballadors d’Andorra que dormen fora del país.

Tant de bo hi arribin aviat. Mentrestant sempre els quedarà el consol de pensar que la seva fira és més maca que la nostra.

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s