Dilluns 8:00

Ara que estem plens de crisi, la manca d’escapades econòmiques ens obliguen a replantejar-nos el nostre ritme de vida.

I no em refereixo a l’econòmic, o no només a l’econòmic, si més no.

Us imagineu poder sortir cada dia de la feina a quarts de cinc per anar a buscar els nens a l’escola? Reduir el temps del dinar per optimitzar la jornada laboral? Poder fer un parell de dies a la setmana la feina des de casa i gestionar les relacions laborals des d’Internet?

No és ciència ficció. No almenys a bona part de l’Europa que cantava Espriu, on la gent és lliure, desvetllada i feliç.

D’això en diuen conciliació, i no és la victòria de la conxorxa sindical, sinó la constatació, que els empleats amb horaris més racionals rendeixen més al viure millor.

I no només això. La crisi ens obliga a buscar noves maneres de fer les coses, vist on ens ha portat l’antic model. I això passa per provar de donar confiança i autonomia al treballador, per veure què passa, si més no.

Entre altres coses, els efectes col•laterals també val la pena tenir-los en compte: pares i mares amb més vida familiar, nens que no tornen sols a casa, que no acaben la jornada escolar a les vuit del vespre després d’interminables sessions de classes, deures, esport, música, anglès i televisió.

Temps de fer sopar i sopar plegats, de dormir més d’hora, de matinar per esmorzar a casa, de tardes al parc, o al gimnàs, o al sofà. De treballar quan toca, però de respirar també.

És clar que això també pot donar molta feina. I és que Ningú és perfecte.

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s