Per si de cas, calla.

Ho explica avui en Toni Solanelles al Diari d’Andorra:

“Els advocats han posat el crit al cel davant la darrera interpretació que la fiscalia general ha fet sobre les normatives que regulen l’assistència lletrada als menors.

El ministeri públic impedeix des de fa unes setmanes que els advocats puguin parlar amb els infants abans de ser interrogats per la policia.

Fins ara, els lletrats d’ofici que eren convocats per assistir un menor podien veure’s amb l’infant com a molt tard al cap de tres hores d’haver-los estat encomanat el treball, fet que permetia preparar la defensa i, en molts casos, calmar el menor implicat.

La interpretació que fa ara la fiscalia d’alguns articles de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, entre altres, i, també, del reglament d’assistència lletrada amb torn d’ofici davant la policia o la Batllia ha enutjat, i molt, els professionals del dret, que creuen que s’està atemptant, en certa manera, contra els drets fonamentals dels menors.

La motivació del canvi de criteri del ministeri públic no ha estat aclarida.

Però l’enuig dels lletrats, sí.

Fins al punt que el Col·legi d’Advocats, després de confirmar amb la policia i el fiscal general que “l’assistència al menor a les dependències policials ha experimentat canvis des de fa alguns dies”, va emetre ahir una circular per a tots els membres del col·lectiu per advertir-los de la situació.”

Tal i com explica la degana del col·legi d’advocats, Maite Bourgeaud, del que es tracta és de garantir, per sobre de tot, els drets dels menors.

Si qualsevol diligència als despatxos de la policia o la Batllia ja resulta de per si força incòmoda i violenta en la majoria de casos per a qualsevol de nosaltres, com ha de resultar per un noi o una noia menors d’edat, enfrontar-se sense cap mena de suport legal previ a la mateixa situació en cas que estiguin acusats o requerits per algun motiu davant la justícia?

Una de les primeres coses que t’ensenyen les pel.lícules de lladres i serenos és que tot el que diguis pot ser utilitzat en contra teva. Tots els que de petits seguíem les evolucions de Perry Mason o l’Starky& Hutch sabem quins són els drets que emparen qualsevol detingut: i entre ells, a més de guardar silenci, està el de comptar amb un advocat que serà d’ofici en cas de no poder-nos-en pagar un .

Tot i que Andorra- afortunadament- no és els EUA, aquests drets concrets sí que es contemplen. Si més no pels adults.

Des de quan la llei és més injusta per qui té menys capacitat de defensar-se?

Tal i com diu el col.lectiu d’advocats d’Andorra: “Pensem que si d’alguna manera s’hagués de distingir entre la protecció dels drets dels majors i la dels menors, la distinció hauria de consistir a ampliar, i no reduir, les garanties dels nostres infants”.

Segurament la fiscalia ha de tenir un bon motiu per aplicar d’aquesta manera la normativa, però el fet que hores d’ara no hagi donat cap explicació satisfactòria als lletrats només provoca més desconfiança davant d’un fet que, a priori, i a manca de més informació, és clarament atemptatiu dels drets humans.

Perquè si no vaig errada, em sembla recordar que els nens, també són humans.

3 thoughts on “Per si de cas, calla.

  1. Hola Anònim, Has pogut escoltar el darrer informatiu editat per Montse Grau a Cadena Pirenaica.A partir de dilluns la podràs escoltar als vespres- sense plorar-a RNA.Vol provar altres coses i està en el seu dret-faltaria més- per molt que als seus companys ens sàpiga greu. És una gran persona i una gran professional.i la trobarem a faltar.

    M'agrada

I tu? Què en penses?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s